tag:blogger.com,1999:blog-25275552968523939582024-03-14T03:17:54.596+01:00Bloc d' Angel EgeaAngel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.comBlogger31125tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-5964408421478252332015-02-13T14:49:00.002+01:002015-02-13T14:58:07.929+01:00Avui fa 14 anys<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui fa 8 anys, quan encara escrivia molt en aquest bloc que ara tinc tan oblidat, vaig escriure-hi una entrada amb el títol "Avui fa 6 anys", que deia:</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
"<i>Avui fa 6 anys em va canviar la vida<br />Avui fa 6 anys es va acabar el dormir
fins el migdia<br />Avui fa 6 anys vaig plorar d’emoció<br />Avui fa 6 anys va
començar una nova etapa<br />Avui fa 6 anys vaig perdre-li el fil a la cartelera
de cinema<br />Avui fa 6 anys vaig sentir com una vida pot dependre de tu<br />Avui
fa 6 anys em punxaven i no em treien sang<br />Avui fa 6 anys que la meva música
només l’escolto de nit<br />Avui fa 6 anys sentí el calor i la fragilitat a les
mans<br />Avui fa 6 anys la vida de a 2 va esdevenir vida de a 3<br />Avui fa 6 anys
va néixer en Víctor<br />En Víctor avui fa 6 anys i la meva vida fa 6 anys que és
millor</i>"</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Han passat vuit anys des d'aleshores:</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Vuit anys en què la vida ha seguit canviant</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys en què he pogut dormir més, tot i que no fins al migdia</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys en què he plorat més d'una vegada, fos per emoció, fos per bons moments o per moments dolents</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys en què les etapes de la vida s'han anat succeïnt</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys en què he seguit sense anar massa al cinema</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys en què he seguit sentint que hi ha vides que he de cuidar</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys en què m'han punxat i sí que m'han tret sang</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys en què la música l'he passat a escoltar amb un ipod i auriculars</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys en què, malgrat la fortalesa aparent, la fragilitat he seguit sentint-la</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys en què, en la vida de a 4, hem anat trampejant i ens n'hem anat sortint</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys que fa que en va fer sis que havia nascut en Víctor</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vuit anys fa que, sumats als sis d'aleshores, la meva vida ha esdevingut millor.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Avui en Víctor fa 14 anys i la meva vida fa 14 anys que és millor!</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><img alt="Creative Commons License" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a><br />
<br />
Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-89777710283516053852012-05-01T21:57:00.000+02:002012-05-01T22:07:57.486+02:00Article que he publicat juntament amb en Xavier Urios a la Revista Catalana de Dret Públic sobre el Cos d'Advocacia de la Generalitat<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;">A l'edició electrònica de la Revista Catalana de Dret Públic he publicat, juntament amb en Xavier Urios, un article sobre el Cos d'Advocacia de la Generalitat.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;">Aquest article és la primera aproximació doctrinal que s'efectua en relació al Cos d'Advocacia de la Generalitat, i ofereix una visió històrica i també actual d'aquest cos funcionarial, alhora que efectua un seguit de reflexions sobre diversos aspectes d'interès en relació al mateix, com ara les notes característiques comunes als cossos de representació i defensa jurídica de les administracions autonòmiques, la posició de l'advocat públic en relació amb la institució a la que defensa i representa, l'externalització de serveis jurídics o la signatura de convenis d'assistència jurídica d'ens públics vinculats.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;">Aquí teniu un enllaç a aquest </span><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;"><a href="http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/Notes/201204_cos_advocacia_egea_urios.pdf" style="color: #2288bb; text-decoration: none;" target="_blank">article</a></span><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;"> de la Revista Catalana de Dret Públic, i també un enllaç al <a href="http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/recursos_interes/notes/ca" target="_blank">sumari</a> de la revista.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;"><br /></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #222222; line-height: 18px;">Que el disfruteu!</span></span><br />
<h2>
<span class="Apple-style-span" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br /></span></h2>
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><img alt="Creative Commons License" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" style="border-width: 0;" /></a><br />
Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-69368672196880619612011-11-09T13:23:00.001+01:002013-12-10T22:55:04.416+01:00Menjar-se el món<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb en Ramon Iglesias ens vam menjar el món fa uns dies al Celler de Can Roca, de la ma dels germans Roca, en Joan, en Jordi i en Josep, i d'allà en va sortir el comentari que en Ramon ha penjat al seu bloc, on he tingut el gust i el plaer de posar-hi el meu granet de sorra explicant el maridatge de vins que va acompanyar el menú.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Us deixo l'enllaç, segur que només de veure'n les fotografies ja us entrarà la gana, però si llegiu el que hi diu no sé si us resistireu a la temptació de menjar-vos la pantalla.</span></div>
<br />
<a href="http://fentidesfentamics.blogspot.com.es/2011/11/menjar-se-el-mon-escosa-de-joves.html" target="_blank"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ramon Iglesias: Menjar-se el món</span></a><br />
<br />
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><img alt="Creative Commons License" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" style="border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-top-width: 0px;" /></a><br />
Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-29092569102474144342011-08-11T08:38:00.000+02:002011-08-11T08:38:28.033+02:00Despertar a la Toscana <!--[if gte mso 9]><xml> <o:OfficeDocumentSettings> <o:AllowPNG/> </o:OfficeDocumentSettings> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:TrackMoves>false</w:TrackMoves> <w:TrackFormatting/> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing> <w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing> <w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery> <w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:DontGrowAutofit/> <w:DontAutofitConstrainedTables/> <w:DontVertAlignInTxbx/> </w:Compatibility> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--> <!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style> <![endif]--> <!--StartFragment--> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Són una mica més de les set del matí. L’aire es respira net, el cel blau llueix i un vent lleuger sacseja amunt i avall les branques de les oliveres que veig per la petita finestra que il·lumina la taula, taula de cuina i taula de menjador alhora dins d’aquest molí d’oli restaurat i reconvertit en amable casa envoltada de vinyes i oliveres. El silenci a aquesta hora és absolut, a banda que tothom dorm, és clar, però fora no se sent res, potser com a molt comença l’ul·lular d’una puput que cada matí, poc abans de les vuit, va despertant el dia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Matinar té el seu premi, el silenci, veure el sol sortir per damunt les suaus corbes de les muntanyes de Castellina, sentir l’aire suau que entra per la finestra, esmorzar un parell de cafès amb unes llesques del pa toscà, sense sal, que tant em va sorprendre l’estiu passat, amanit amb mantega i mel...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ahir era la nit de Sant Llorenç, i per celebrar-ho, algunes petites ciutats toscanes muntaven el Calice sulle Stelle, un generós tast de vins, gairebé tots de petits productors del Chianti, una mica de música de jazz i un cel ple d’estels, no tan fosc com hagués estat desitjable per observar la pluja d’estels per culpa d’una lluna gairebé plena que surava brillant i que posava el seu toc de llum a una nit amb encant. El lloc escollit per al nostre Calice sulle Stelle va ser Poggibonsi, el més proper de tots, i allà, dalt de la Fortezza, al pati d’armes, s’exposaven més d’una quarantena de productors del sagrat i sagnant licor que ofereix aquesta terra del cor de la Toscana. Ataviats amb un saquet penjat del coll, especialment dissenyat per encabir-hi la copa de tast, vam anar provant alguns dels vins, alguns coneguts, d’altres una mica a cegues. Amb prudència, però, després s’havia de tornar a casa, i encara que només fossin set quilòmetres, no era qüestió d’acabar tastant directament el raïm amb el cotxe entre les vinyes. Això sí, la policia estava per vigilar les entrades i sortides de cotxes de les explanades de la Fortezza, per fer fluir el trànsit, no per enxampar a traició conductors amb un petit excés de chianti a la sang, que per això som en terra de vins i regeix aquell pacte no escrit de no matar la gallina dels ous d’or.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Aquest estiu el paissatge toscà és, si és que és possible, encara més bonic que ara fa un any. El sol acompanya, la fresca del matí i el vespre també, i tot i que el migdia és calurós, les ombres són ombres i, sota les oliveres del voltant de la piscina que desborda sobre la vall d’Elsa, passen d’allò millor les hores més feixugues del dia. Això sí, molts dies ens movem; els encants d’aquesta terra conviden a fer-ho dia sí i dia també, tot i que en el nostre cas fem alguna excepció perquè els petits de la casa reclamen la seva dosi de piscina i joc lliure.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">I és que és tan fàcil trobar excuses aquí per prendre el cotxe i fer uns pocs quilòmetres per gaudir de tantes coses boniques, per omplir la vista i els sentits de paissatges que tot i semblar iguals són sempre diferents, combinacions impossibles de vinyes bén alineades, camps d’oliveres perfectament arrenglerades, fileres de xipresos que delimiten terres i vessants i boscos espessos de verds foscos, tot plegat disposat sobre un terreny ondulat, que no arriba a ser muntanyós, més bé és sinuós. Carreteres estretes, que no alteren el paissatge, per anar-les fent a poc a poc, sense pressa, mirant a costat i costat la successió de vinyes, oliveres, xipressos i boscos, tota la gama de verds imaginables....aquí al Chianti la Toscana és verda, i contrasta amb les games de marrons que envolten Volterra o Montepulciano.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">I menjar, bon menjar, i beure, bon beure. Grans costelles de vedella fetes a la brasa que es desfan com a mantega -la Bistecca alla Fiorentina, que li diuen aquí- formatges pecorinos, embotits de cinta senese o cinghiale, tomàquets de tota mena, forma i color, tomàquets amb gust de tomàquet d’aquells que fa anys que no trobo per Barcelona, amanits amb alfàbrega fresca o amb branques de romaní que inunden els jardins. I vi, molt de vi, vi de tota mena, alguns amb criança en fusta i d’altres sense, alguns amb riserva i altres sense, però gairebé tots amb el denominador comú de la Sangiovese, la vinya que és la senyal d’identitat de la Toscana vinícola i que ofereix uns vins característics, d’alta acidesa i verticalitat, i que netegen el gust entre bocí i bocí de bistecca o de cinghiale.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Firenze i Siena encara ens esperen, la primera per revisitar-la i repassejar-la, la segona per a tornar a gaudir del Palio de l’Assunta, el d’agost, amb les festes de les seves contrades. I procurarem tastar indrets encara mai vistos, com Arezzo, Cortona, Montepulciano o Montalcino, que segur que ens agraden tant com la medieval Volterra, descoberta aquest estiu.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Mentretant, la puput ha intensificat el seu cant, el sol està ja més alt, i els petits sorolls quotidians comencen a envair la casa....serà qüestió de moure’s, el Campanille i el Duomo florentí ens esperen avui. Ah, i també el Mercato Centrale, no es pot veure ni concebre la Toscana sense el menjar i el beure... quin Chianti Classico tastarem avui?<o:p></o:p></span></div><!--EndFragment--><br />
<br />
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><img alt="Creative Commons License" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" style="border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-top-width: 0px;" /></a><br />
Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-32228816631119867732011-01-08T16:57:00.002+01:002011-01-08T21:45:28.574+01:00En Màrius Serra, al diari ARA d'avui: després de la mort d'en Llullu, "ara tot és més fàcil, quina merda"Al suplement "Criatures" del diari ARA d'avui dissabte 8 de gener, entrevisten en Màrius Serra. En Màrius explica la mort del seu fill Llullu, el sentiment envers la mateixa, la reacció de la seva altra filla, petits detalls de com ho va afrontar la família... A vosaltres no sé que us passarà, però a mi se m'ha posat la pell de gallina i se m'ha fet un nus a la gola. Us la transcric, perquè no està en la web, i ho faig sabent que segurament contravinc alguns drets de propietat intel·lectual, però crec que val la pena compartir-la:<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #cb0051; font-family: Times; font-size: 30pt;">Màrius Serra<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times; font-size: 30pt;">“Ara tot és més fàcil, quina merda”<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Màrius Serra és </span><span style="color: #cb0051; font-family: Times;">escriptor, </span><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">enigmista, autor de Verbàlia 2.0 i pare de la Carla (15) i del Lluís, que patia una paràlisi cerebral severa i va morir l’estiu del 2009, als nou anys. Viuen a </span><span style="color: #cb0051; font-family: Times;">Horta</span><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">, el seu barri, en una casa on solia mandrejar un gran </span><span style="color: #cb0051; font-family: Times;">conill australià </span><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">que ara és enterrat al pati.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">FRANCESC ORTEU<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #1a1718; font-family: Times;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">El Llullu va morir al bar La Vitamínica d’Horta, on esmorzo cada matí des de fa vint anys. Cada dia m’assec a la mateixa taula. Allà va morir.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">I aquest matí també hi has esmorzat?<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Sí. Em va costar tornar-hi, però vaig fer el cor fort. Havíem quedat amb gent que havia organitzat el concert solidari i va patir una aturada respiratòria. Va morir als braços de sa mare. Millor així que en un ambient mèdic, envoltats de senyors amb bata.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Malauradament, era un final imaginable.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Les seves pluridiscapacitats comportaven problemes de mobilitat, respiratoris i de tota mena. Sabíem que la seva esperança de vida era menor, però pel fet d’estar anunciat no deixa de ser un malson. Va ser el pitjor moment de la meva vida.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Ho dius i, de seguit, em tornes a somriure.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">És el final d’una història, però passa que, acte seguit, s’obre el gran miracle que és el record.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Has vist morir un fill i has vist com una filla veia morir un germà.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">La Carla era qui tenia la màxima connexió amb el Lluís. Fa anys, quan ella era petita, es va crear una situ- ació que ens va preocupar perquè va començar a dir que el Llullu i ella parlaven. D’entrada, vam creure que allò havia creat una mena d’amic imaginari. De fet, a casa sempre havíem donat al Llullu una presència que realment ell no tenia. Dèiem que pensava tal cosa o en deia tal altra, com una broma. Però la nena ho va començar a afirmar. Llavors vaig recórrer a la teoria literària.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Què li vas explicar?<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">La diferència entre un conte i una història. Jo no he estat mai d’explicar contes i, en canvi, la Carla sempre em demanava històries.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Vols dir històries reals?<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">A la Carla li encantava que li expliquessis una vegada i una altra què li va passar un cop que la vam dur al metge o el dia que l’àvia va dir una inconveniència. Sempre em demanava històries que protagonit- zés ella o gent que ella conegués.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Ja ho entenc.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Li vaig dir: ara tu no estàs fent una història, sinó un conte. En el teu conte el Llullu parla. Però en les nostres històries, el Llullu no parla.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Ella era al bar, aquell dia?<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">No. Era de colònies, a les Terres de l’Ebre. L’endemà m’hi va acompanyar el meu cunyat perquè no em veia amb cor de conduir. Vam arribar a primera hora i va quedar desconcertada. Vam anar a parlar a una sala i li vaig dir: mira, es tracta del Lluís. Aquest cop l’ha feta molt grossa. Una altra vegada és a l’hospital?, em va preguntar ella. No, més grossa. Però què passa, papa? Mira, el Llullu ha mort.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">No va dir res?<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Tenim una educació emotiva deformada pel cinema i la televisió, en què sovinteja el melodrama. Jo no sabia si abraçar-la i, abans que em decidís, la Clara em va dir una cosa que no oblidaré mai: papa, puc anar a acabar d’esmorzar?<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Esclar.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Em vaig quedar glaçat. Sí, sí, vés a esmorzar, li vaig dir. Em va semblar una manera fantàstica d’entendre que la vida havia de continuar.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">I com va continuar?<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Els dies posteriors a la mort sempre estan carre- gats de ritus i de gent. En dos dies em van fer més abraçades de les que m’han fet en tota la vida. Però va coincidir que teníem bitllets per anar-nos-en, aquell dilluns, a les Canàries. La tarda de diumenge, quan ja havia acabat tot, en vam parlar i vam decidir marxar. Va ser un encert. Vam passar un mes absolu- tament zombis, en un entorn de biquinis i caipirinhes.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;">Quina situació més estranya.</span></b><span style="color: #1a1718; font-family: Times;"> <o:p></o:p></span></div><span style="color: #1a1718; font-family: Times;"></span><br />
<span style="color: #1a1718; font-family: Times;"></span><br />
<span style="color: #1a1718; font-family: Times;"><div style="text-align: justify;">Vam començar a experimentar una paradoxa extraordinària que encara patim avui i que explica l’experiència de viure amb el Llullu. Ho resumeixo així: ara tot és més fàcil, quina merda.</div></span><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><img alt="Creative Commons License" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" style="border-width: 0;" /></a></div><div style="text-align: justify;">Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a></div>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-71669288743017240402010-10-24T17:17:00.003+02:002010-10-24T17:43:11.840+02:00Del teatre a la cançó, passant pel bon vi de Toro...<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;">Aquest matí, tot i que ja d'entrada reconec que m'ha costat moure'm tant d'hora en un diumenge, he anat a veure el primer assaig amb públic que la gent de Dreams Teatre (entre ells, la meva germana Gemma) han fet del seu proper espectacle La Ventafocs a la Sala Calasanç ...i us he de confessar que he rigut molt, és una obra molt treballada, ben escrita i ben musicada (la ma d'en Manu Guix és sempre una garantia), i que, a banda de buscar la complaença dels infants, a quí va inicialment dirigida, arrenca els riures dels adults amb una ironia i un sarcasme ben entesos.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;">Retornat del mon dels contes de Perrault o dels germans Grimm (aquí la Wikipèdia no es posa massa d'acord amb l'orígen del conte de La Ventafocs), i després de dinar, tot apurant el darrer glop d'Almirez 2007 (D.O. Toro, <a href="http://www.eguren.com/tesolamonja/?idc=7">Teso la Monja</a>...Marcos Eguren a Toro després de vendre Numanthia a una multinacional i començar altra vegada de nou a fer vins personals, complexos, molt interessants -Almirez, Victorino, Alabaster-) he revisitat alguns vídeos del YTb, entre ells aquest impagable dels Manel: <a href="http://www.youtube.com/watch?v=OppX5KZCPOQ&NR=1">La Gent Normal</a> ... espero amb deleït que els Manel tornin amb material nou!</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;">Fet i fet, ja fa dos anys que els <a href="http://www.myspace.com/gatmanel">Manel</a> ens van sorprendre a tots amb aquell "Els millors professors europeus"....jo els vaig descobrir fa molt de temps, mentre anava i venia a rehabilitar el meu genoll trencat per l'esquí i reparat per les mans d'un cirurjà expert, i des d'aleshores no he deixat d'escoltar-los gairebé a diari, sempre són presents al meu Ipod malgrat que vagi canviant les llistes de reproducció o les cançons preferides...si clico allà on diu "cançons més reproduïdes", els Manel sempre hi surten (La de Que en Bernat se't troba, o la d'Al Mar, o la d'Els guapos són els raros, o les Corrandes de la parella estable -quantes en podriem fer de corrandes com aquesta els que ja en tenim més de 40!- o la d'Ai Dolors, que tantes coses em fa tornar al cap).</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;">Això sí, els Manel competeixen en les meves llistes de preferits amb Els Amics de les Arts, una altra troballa de fa també gairebé dos anys, tot i que ells ja portaven temps fent bona música. Els Amics són, ara per ara, el fenòmen mediàtic actual més gran de la música feta i cantada en català. No sóc jo, precisament, persona d'aquelles que, pel fet que alguna cosa estigui feta o pensada en català ja aixeca el braç tot dient "això és el millor que hi ha". No, no és això. Però Els Amics, com els Manel, ho fan molt bé, i són enginyosos, són ocurrents, són divertits i, a més, agraden a molta gent de tota edat i condició. Si algun dia teniu oportunitat de veure'ls en directe, ja veureu com d'actual n'és el fenòmen "fan"... I ja que aquí hi he posat altres links, quin d'Els Amics us podria posar? Uf, l'elecció és difícil, i no per manca de material, ans al contrari! Potser aquest d'<a href="http://www.youtube.com/user/ElsAmicsdelesArts#p/u/20/Pk3ESbq8Mcw">Entre Mars i Muntanyes</a>, de la seva pròpia selecció de videos al Ytb, i si remeneu pel YTb trobareu els vídeos domèstics que ells mateixos han fet de les seves canços i, el que és més d'agrair, un parell de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=GUCNe_1aV3k">vídeos-tutorials</a> de com tocar alguna de les seves cançons...per això, si grateu una mica la guitarra i us animeu, sempre podeu cantar-ne i tocar-ne alguna, la intenció compta més que una altra cosa, i especialment compten més les ganes que la qualitat...per això, i com que la vergonya cada cop és virtut sortosament més aliena a la meva persona, jo ja ho vaig fer <a href="http://www.youtube.com/watch?v=34i3f8r91tY">fa uns mesos</a>, i fa ben poc he <a href="http://www.youtube.com/watch?v=LQfI1egEzHE">reincidit</a> per <a href="http://www.youtube.com/watch?v=LQfI1egEzHE">dues vegades</a> més.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;">Però la música feta aquí i cantada en català no acaba en els Manel o en Els Amics... molta d'altra gent fa molt bona feina que dóna molt de plaer d'escoltar...<a href="http://www.myspace.com/sanjosex">Sanjosex</a>, que l'altre dia va fer un concert memorable al Palau, o la <a href="http://www.myspace.com/mariacoma">Maria Coma</a>, o la <a href="http://www.myspace.com/mariarodes">Maria Rodés</a> amb o sense els Oníric, o la <a href="http://www.myspace.com/silviaperez">Sílvia Pérez Cruz</a> -ja sigui tota sola (quina veu!) o bé amb <a href="http://www.myspace.com/lasmigas">Las Migas</a>, donant aires nous al flamenc- i molta altra gent... I alguns veterans que segueixen donant molta i molta guerra, i molt bona, i com a exemple <a href="http://www.elspets.cat/">Els Pets</a>, que amb el seu Fràgil i, dins d'ell, el <a href="http://www.goear.com/listen/87edc36/draps-de-cuina-els-pets">Draps de Cuina</a> (com entra aquesta cançó, entra i remou) han tornat a demostrar que s'ha de seguir comptant amb ells...veieu, a <a href="http://www.youtube.com/watch?v=N3_h7gu53YE">cantar-ne una d'Els Pets</a> també m'hi vaig atrevir fa poc...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;">Tarda de diumenge...fa molta mandra fer massa cosa més que escoltar música, llegir una mica, potser rascar algunes cançons a la guitarra...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span></div><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><br />
<br />
<br />
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><img alt="Creative Commons License" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" style="border-width: 0;" /></a><br />
Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-91404894669095636662010-09-11T10:50:00.002+02:002010-09-11T12:14:37.584+02:00De pares i fills, a propòsit d'una pel·lícula d'en Tim Burton<div style="text-align: justify;">Fa gairebé un any de la meva darrera entrada en aquest bloc. Sí, jo, amb això del bloc, funciono per impulsos, com en moltes altres coses de les que faig. Durant aquest any, d'altres activitats més o menys mediàtiques han copsat el meu interès i el meu temps, deixant el bloc gairebé abandonat, i tan abandonat el tenia que, fins i tot, avui he descobert que hi havia una funció anti-spam activada i que alguns comentaris que lectors havien deixat a entrades anteriors, s'havien quedat dormint el somni dels justos immersos entre anuncis-spam de tota mena i condició.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Rellegint alguna de les entrades d'ara fa un any, he topat amb la que vaig escriure a propòsit de la pel·lícula coprouduïda per en Wim Wenders "City of Angels", i desseguida m'ha vingut a la punta dels dits l'ànsia d'escriure arran d'una altra pel·lícula, també ja antiga, i també revisitada per televisió l'altra nit, que em va fer venir unes quantes coses al cap mentre la mirava que les vull explicar aquí.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Era dijous al vespre i, entaxonat al sofà després de sopar, començava pel C33 una pel·lícula d'en Tim Burton. A mi en Burton sempre m'ha agradat, i ha estat un dels pocs que ha aconseguit fer-me emocionar més d'una vegada...sense anar més lluny, aquest agost quan vaig fer veure als meus fills Eduardo Manostijeras i, en acabar la reproducció, em vaig sorprendre amb els ulls mig plorosos (per a sorpresa dels meus fills!), igual que la primera vegada que l'havia vist, fa molts anys, quan des d'aleshores em vaig quedar profundament enamorat de la Winona Ryder, vestida amb aquell vestit blanc abraçant l'Edward... enamorament que va minvar en el moment que la Ryder va començar a protagonitzar altres pel·lícules molt més "reals", filmada per les càmeres de vigilància d'un centre comercial mentre es deixava portar per la seva adicció cleptòmana.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però tornem al que deia: la pel·lícula a la que em vaig enganxar dijous era Big Fish, de la qual al seu moment no havia sentit gaire més que males crítiques, però que fa temps, aquella mateixa amiga cinèfil·la a la que també havia agradat City of Angels, i seguidora de totes les pel·lícules d'en Burton, em va dir que fins i tot Big Fish li havia agradat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Amb una certa prevenció, però, em vaig disposar a veure la pel·lícula, i m'hi vaig enganxar. No sé que tenen les pel·lícules d'en Burton que desseguida m'enganxen, i potser és alguna cosa genètica, perquè pel·lícula d'en Burton que poso als meus fills, pel·lícula que els deixa embaucats, ja sigui Eduardo Manostijeras, ja sigui Bitelchus, ja sigui la versió burtoniana de Charlie i la Fàbrica de Xocolata.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Big Fish diu moltes coses, però si m'he de quedar amb una, em quedo amb el retrat de la relació pare-fill: la descreença del fill davant les fantasies del pare, bé, de les que ell suposa que són fantasies i que, al final, veu com el món de la fantasia esdevé molt més cert del que ell es pensava.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I mentre mirava la pel·lícula, no deixava de passar-me pel cap la meva realitat de pare, les dificultats en la relació amb els fills que van creixent (i que, després de més d'un mes de vacances amb ells, vivint frec a frec les 24 hores del dia -llevat de les que dormen- són entrebancs encara molt més amplificats), les darreres discusions i trifulques amb el meu fill gran d'aquell mateix matí o de la nit d'abans...I, alhora, em preguntava a mi mateix si, quan jo fós gran, els meus fills també pensarien, com a la pel·lícula, que el seu pare era un ésser estrany del que no en sabien massa, perquè, fet i fet, que sé jo ara per ara de la vida dels meus pares, de la seva joventut, del com eren i pensaven quan jo era petit, de si ells també van patir les meves erupcions de caràcter igual que ara jo pateixo les dels meus fills? Sí, li hauria de preguntar a ma mare sobre tot això...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara bé, tot plegat, serà veritat en això de les relacions entre pares i fills allò que sonava en alguna cançó de que sempre es repeteix la mateixa història? Què dificil és això de la paternitat!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><br />
<br />
<br />
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><img alt="Creative Commons License" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" style="border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-top-width: 0px;" /></a><br />
Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-50664200107499973982009-12-15T19:54:00.007+01:002009-12-15T20:37:29.857+01:00En Joan de Sagarra ho broda, a propòsit de Hopenhagen<div style="text-align: justify;">A la seva "Terraza" d'aquest diumenge, en Joan de Sagarra, a propòsit de Hopenhagen ens lliura la seva visió i posició sobre l'ecologisme i el que podem anomenar neo-ecologisme. Jo no l'he llegit fins avui, perquè diumenge no vaig poder i he dut el suplement del Vivir de La Vanguardia de diumenge a sobre fins avui, quan, tot dinant, m'hi he posat. I a fe que el somriure se m'escapava mentre dinava i llegia la Terraza, i és que conté unes perles que (a banda de les curses de braus -que no m'agraden però no sóc abolicionista- i del fumar habanos -que no m'agraden perquè no fumo i no els he provat massa, perquè sinó potser fins i tot m'hi enganxaria-) gustosament subscric amb ganes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El posicionament d'en Sagarra és clarament escèptic amb tot això del canvi climàtic, i sobre això tot és opinable, però raó no li falta quan diu que "<i>A mí, todo eso de la subida de la temperatura, del recalentamiento climático, es algo que me deja indiferente. Puede que sea un problema grave, muy grave e incluso gravísimo, y estoy dispuesto a reconocer que mi actitud es la de una persona egoísta e irresponsable, del todo irresponsable, pero es así. Y no debo ser el único: estoy convencido de que debe de haber muchas personas más preocupadas, seriamente preocupadas, por cómo pagar su hipoteca, cómo conseguir un empleo, cómo llegar a fin de mes o cómo comer mañana que por el cambio climático. Todas esas personas ya tienen suficiente miedo en el cuerpo como para que les metan todavía más con la serie de horrores que se desprenden del recalentamiento del planeta</i>". Llegint-ho, em venen al cap les imatges de molts d'aquells que, sota la bandera de l'antiglobalització, aprofiten cada trobada de polítics, economistes o d'altres xarangues per muntar (o millor dit, desmuntar) saraus i destrossar tot allò que se'ls posa pel davant, sigui mobiliari urbà, siguin cotxes i motos, siguin caixers automàtics...però, ah! en llegir en Sagarra ja ho entenc: tots aquests brètols de l'antiglobalització, penseu que paguen hipoteca? No pas, molts són ocupes. I penseu que busquen feina? No pas, molts viuen dels calers dels pares. I penseu que passen gana? No pas, gairebé tots passen per ca la mama a buscar plat calent, posar la rentadora i buidar la nevera...Això sí, tots amb IPods, IPhones i mòbils de tota mena.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I no em direu que quan en Sagarra diu allò de "<i>Sí, es posible que hoy seamos todos más o menos ecologistas, pero afortunadamente, no todos del mismo rasero. Hay ecologistas de secta, de partido, los hay razonables, que razonan, desencantados... Los de secta me joroban, como todas las sectas, y los de partido me hacen una relativa gracia. Nunca he acabado de entender cómo un comunista, con su pasado obrerista, productivista y estatista, se ha podido reciclar en un ecologista. Puestos a buscar una causa que defender podría haberse inclinado por otra más acorde con sus orígenes, con su pedigrí. En más de una ocasión me he preguntado si tras esa conversión del coco en ecolo no está la mala conciencia de un minero arrepentido</i>" no us ve al cap algun o alguna, o alguns o algunes, d'aquests que manen i que surten per la tele, i que es fan dir ecosocialistes i que no se sap si són eco o són socialistes, o no són ni una cosa ni l'altra, sinó psuqueros reconvertits en busca de poltrona...</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però el millor de la crònica d'en Sagarra, per al meu gust, és el final, quan diu "<i>Y con lo que me gusta a mi una buena hamburguesa, y un entrecot de buey, y un rabo de toro....Otra razón para considerarme un pésimo ecologista, egoísta, irresponsable y encima caníbal. Vamos que soy un desastre. Y además me encantan las corridas de toros y los baños de espuma, y prefiero el taxi a la bicicleta, y el avión al talgo, y fumo habanos y bebo whisky no bio. Eso sí: no tengo coche, ni móvil ni portátil y escribo esta crónica con hojas de papel (ay, no reciclado) en una vieja Olivetti Studio 45 ¿Cuántos ecologistas podrían decir lo mismo?</i>"</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al final, m'acabo preguntant si en Baltasar, el conseller de Medi Ambient, ha fet honor al seu ecologisme i ha anat, xino xano i com qui no vol la cosa, amb bicicleta des de Sant Feliu de Llobregat i fins Copenhaguen...ai no, que li hem de dir Hopenhaguen, perquè diuen que tothom està molt esperançant amb això de la cimera pel canvi climàtic (per allò del Hope -esperar, desitjar, en anglès-) però a mi, quan sento Hopenhaguen, què voleu que us digui, em ve al cap en Bob Hope i les seves comèdies.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/"><img alt="Creative Commons License" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" /></a></div><div style="text-align: justify;">Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a></div>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-87824551010000584962009-09-17T20:34:00.002+02:002009-09-17T20:39:32.735+02:00el mon real és veu millor amb ulls de nen<div><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma;color:#00000A">Llegeixo a La Vanguardia d'avui una columna de la Susana Cuadrado en què exposa com de diferent mirem els adults i els infants als nens que pateixen alguna disminució, i com allò que els nens veuen i accepten amb força normalitat, a ulls dels adults es converteix en un munt de prejudicis i de tabús que ens fan mirar cap un altre costat, tot pensant en la sort que tenim de que el subjecte visualment rebutjat sigui el fill d'un altre i no pas el nostre.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma;color:#00000A"><o:p>Les circumstàncies que darrerament hem viscut a casa han fet que, des de fa gairebé dos mesos ens haguem hagut de posar en la pell d'aquells pares que tenen un fill o una filla diferent, un fill amb una discapacitat que el fa diferent dels altres, un fill que no pot caminar com els altres, que va en cadira de rodes o que camina amb croses. Si tot segueix el bon curs que sembla seguir, aquesta experiència sera per a nosaltres sortosament temporal, però haver-la viscut, estar-la vivint, em permet treure'm el barret davant de l'article de la Susana Cuadrado i m'ajuda a dir obertament que sí, que tots o gairebé tots els pares amb fills no discapacitats, massa sovint girem el cap davant la diferència i pensem, per davant de tot, en la sort que tenim de que no ens hagi tocat a nosaltres. I qui davant d'una situació així digui que no ha reaccionat d'aquesta manera una o moltes vegades, crec sincerament que menteix.</o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma;color:#00000A"><o:p>Aquest ha estat un estiu diferent, un estiu en el que tota la família ens hem adaptat a la limitació física d'en Guillem, i, tot i això ha estat un bon estiu, fins i tot millor que d'altres molt més ben programats. I sí, mentre empenyia la cadira de rodes d'en Guillem, amb la seva cama tiesa i aixecada per arreu d'on hem estat, o el carregava en braços per entrar-lo a la piscina o asseure’l a taula a menjar, he percebut mirades de molts tipus, algunes de llàstima, d'altres acompanyades de xiuxiuejos entre els observadors, això sí, totes aquestes mirades mig esbiaixades eren d'adults, perquè els nens no miraven a en Guilllem amb llàstima o amb evitació, l'han mirat potser amb curiosat, però amb ganes d'apropar-s'hi, de jugar amb ell, d'endur-se'l amb ells a jugar empenyent-li la cadira de rodes o demanant-li les croses per provar com es camina amb elles.</o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma;color:#00000A"><o:p>Sí, el món vist amb ulls de nen és un món més normal, sense tantes diferències. Som els adults els que aixequem les barreres, i per això els nanos, que acaben fent el que veuen fer als grans, conforme van fent-se adults van veient cada cop més "diferències" allà on abans no les veien.</o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma;color:#00000A"><o:p>Us deixo aquí l'article de la Susana Cuadrado, a veure si us suggereix el que m'ha suggerit a mi.</o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma;color:#00000A"><o:p><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; "><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma;color:#00000A">"</span><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt; font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family:Tahoma">El complejo de Dorian Gray<span style="color:#00000A">.</span></span></span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt; font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family:Tahoma;color:#00000A">La mirada adulta es cruel: hay que aprender a observar a un chiquillo con discapacidad con los ojos de un niño<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma"><o:p>Susana Cuadrado | 17/09/2009</o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma"><o:p>"Dorian Gray vendió su alma al diablo para poder ser, más que inmortal, invariable, mientras los estragos del tiempo iban modificando el retrato que había escondido en el sótano. Aquí se invierte el proceso. Nuestro hijo y todos los que son como él actúan de espejos. Todos los que nos miramos en ellos envejecemos de un modo distinto. Si Dorian Gray hubiese conocido a un Llullu habría aprendido a mirar en vez de querer ser mirado. A envejecer". Màrius Serra. De Quiet (Empúries)</o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma"><o:p>Estamos llenos de absurdos que nos hacen creer que la nuestra es la única visión correcta de lo que sucede a nuestro alrededor. Uno de estos absurdos es el que nos lleva a apartar la mirada cuando vemos a un niño con una discapacidad. Verán, a un colegio que conozco bien asiste cada día a clase uno de esos niños. A sus seis años, J. ha logrado la magia de ser grandioso. Llega a la escuela a pie. Arrastra un andador sin el cual su cuerpo caería desplomado al suelo, pero se maneja con soltura e incluso es capaz de correr con él cuando el semáforo transita del ámbar al rojo. En su corta existencia este pequeño ha logrado la proeza de aprender a vivir como un niño más. Resulta increíble que todos sus esfuerzos se vayan al garete por esas miradas indisimuladas de lástima de los adultos y por algunos comentarios a sus espaldas.</o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma"><o:p>J. llega al colegio acompañado por su madre. Ella es joven y guapa. El pequeño va siempre unos pasos por delante de su madre. J. empuja su andador con tal ímpetu que a veces sus pies no llegan ni siquiera a tocar el suelo. Una carrera admirable contra sus propias limitaciones. Una vez dentro del colegio, a J. le ayudan los profesores a deshacerse del andador para sentarse. Como a un bebé, le cogen en brazos, un gesto que él agradece con una sonrisa cómplice.</o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma"><o:p>Quien ha tenido la oportunidad de hablar con niños sobre J. sabe que él no es diferente del resto de chiquillos de la clase. No es diferente porque nadie, ni dentro del aula ni en el patio, lo trata como tal. Pero en la calle todo es distinto. Màrius Serra, en el libro que dedicó a su hijo Llullu, nos animó a comprender el ambivalente estado emocional que provoca tener un hijo que no progresa adecuadamente. Entiendo que la de Màrius Serra era una invitación a observar a esos niños con los ojos de una criatura. La mirada adulta es mucho más cruel. A fuerza de resistirse a mirar en vez de querer ser mirado, los adultos sólo ven en J. la suerte que han tenido porque quien arrastra el andador no es uno de sus hijos. Y es en ese momento cuando apartan la vista.</o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:12.0pt"><span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Tahoma;mso-fareast-font-family: Tahoma"><o:p>Si usted ha tenido la suerte de conocer a otros como J. sabrá que ellos encarnan en grado superlativo lo más auténtico de la infancia: la indefensión y la maravilla de la niñez. Si nuestros propios hijos son capaces de entender las limitaciones que una enfermedad impone, la cuestión es por qué los adultos seguimos enmarañados en una telaraña de absurdos.<span style="color:#00000A">"</span></o:p></span></p> <!--EndFragment--> </div><div><br /></div><div><br /></div><a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/"><img alt="Creative Commons License" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" /></a><br />Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-8291228341576316782009-09-05T22:08:00.000+02:002009-09-05T22:09:52.813+02:00Muñoz Molina al Babelia d'El País d'avui: parla d'Ubeda però podria ser perfectament Barcelona<div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; color: rgb(51, 51, 51); line-height: 14px; ">Al Babèlia d'El País d'avui, Antonio Muñoz Molina escriu aquest article sobre el desencís i la frustració que sent en passejar-se per la seva Úbeda natal i veure com, només en una generació, la ciutat i el malfer dels qui la manen i dels qui l'habiten ha canviat i molt a pitjor. Parla d'Úbeda, però podria dir que és Barcelona, i només canviant quatre toponímics, es podria dir exactament el mateix...o fins i tot pitjor. No anem bé... I només cal passar de La Jonquera per veure la gràn diferència. Què lluny que estem d'Europa, i no pas físicament.</span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; color: rgb(51, 51, 51); line-height: 14px; "><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Desolación de volver</div><div style="text-align: justify;">ANTONIO MUÑOZ MOLINA 05/09/2009</div><div style="text-align: justify;">REPORTAJE: IDA Y VUELTA (BABELIA. EL PAÍS)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"<b><i>En el curso de una generación se ha destruido para siempre lo que tardó siglos en hacerse</i></b>"</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Desde una esquina en la zona de sombra en la que me he apoyado para leer el periódico miro la plaza que he recordado e imaginado tantas veces, la que está igual de arraigada en mi memoria infantil que en los mundos de ficción que he ido inventando a lo largo de mi vida, hasta el punto de que a veces ni yo mismo sé distinguir en qué medida estoy invocando un recuerdo verdadero o proyectando sobre el pasado un episodio de novela. Vista con ojos objetivos, la plaza no tiene nada o casi nada de extraordinario, salvo la torre del reloj, que forma parte de una muralla medieval. Es una plaza austera, menos andaluza que castellana, con soportales en dos lados, con edificios poco memorables que sin embargo, en conjunto, dan una modesta impresión de carácter, de lugar verdadero. En los soportales solía haber carritos en los que se vendían pipas, cacahuetes tostados, pequeños juguetes; también se vendían y se alquilaban tebeos. Había una farmacia, una tienda de lanas, un almacén de tejidos, la sede de un banco en el que trabajaba de cajero el padre de un amigo mío. Íbamos a verlo y estaba detrás de su ventanilla con barrotes dorados, y a mí me impresionaba lo blancas que eran sus manos, por contraste con las de mi padre, y la velocidad asombrosa a la que contaba los billetes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En la zona central de la plaza se levanta sobre una base de figuras alegóricas talladas en piedra la estatua en bronce del general Saro, picoteada de agujeros de disparos. En los primeros años veinte el general Saro dirigió no sé qué campaña victoriosa en la guerra de Marruecos; en el verano de 1936 un pelotón anarquista lo fusiló en efigie, dado que ya estaba muerto. Durante años, con motivo de alguna de las muchas reformas que la plaza ha padecido, la estatua desapareció, porque algún analfabeto con cargo municipal -en la política española el analfabetismo es un mérito casi tan valorado como la desvergüenza- debió de pensar que siendo de un militar tenía que ser de un militar franquista. Me cuentan que se pensó sustituirla por una escultura más acorde con los nuevos tiempos de reglamentaria cultura andaluza, un monumento al penitente. El general Saro sobrevivió, dramático y sereno, con sus agujeros negros de disparos en la cabeza y en el pecho y su mirada hacia el sur, pero a su alrededor la plaza que desde hace mucho ya no lleva su nombre fue sometida a una de esas modernizaciones que gustan tanto a las autoridades locales: de los jardines, de los bancos, de las acacias y los aligustres sobre cuyas copas sobresalía la cabeza del general no quedó ni rastro, si bien en su lugar se pusieron unos coquetos maceteros de hierro forjado con la "U" de Úbeda artísticamente inscrita en cada uno de ellos, y se coronó todo con la boca enorme de un aparcamiento subterráneo y con la torre del ascensor correspondiente.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La primera vez que vi lo que habían hecho con esa plaza que era el corazón de mi ciudad se me puso en la garganta un nudo de congoja. Ahora vuelvo y la miro y la costumbre no mitiga el escándalo. Con la lógica peculiar de la renovación urbana, se ha considerado que en una ciudad donde hay varios meses de calores saharianos su plaza central no necesita árboles, salvo un par de naranjos escuálidos que difícilmente pueden prosperar en los inviernos mesetarios. A mediodía, desde mi esquina a la sombra, alzando los ojos del periódico, veo a la gente que se atreve a cruzar la plaza arriesgándose a un síncope, buscando a toda prisa el alivio de los soportales. Aparte de sus ventajas estéticas, el aparcamiento tiene la virtud práctica de atraer más tráfico hacia el centro de la ciudad, atascando las calles estrechas que llevan a él, algunas de las cuales están además levantadas gracias a la misma catástrofe de obras en gran medida innecesarias que azota al país entero. Algunos de los coches que hacen cola para entrar en el aparcamiento llevan las ventanillas abiertas y emiten a volumen sísmico una música de discoteca al parecer muy del agrado de los policías municipales que pastorean el tráfico.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En las noches calurosas, con los balcones abiertos, la música de los coches, los rugidos de las motos y la algarabía alcohólica del botellón animan las plazuelas y los callejones de mi barrio de San Lorenzo, que de otro modo estarían sumidas en un anticuado silencio. Iglesias y palacios se van hundiendo literalmente en el abandono mientras se tiran ríos de dinero cambiando sin ninguna necesidad antiguos pavimentos enlosados o empedrados por groseros baldosones de terrazo. Vuelvo a la hermosa plaza de Santa María y no puedo cruzar su limpia perspectiva porque está entera convertida en una zanja. Un amigo que vive en la ciudad me cuenta que los trabajadores, como no disponen de instalaciones con aseos, usan como urinario la fachada de la iglesia del Salvador.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el curso de una generación se ha destruido para siempre lo que tardó siglos en hacerse. Lo que se está robando a quienes vengan detrás no es una memoria sentimental y un paisaje urbano que fue único, sino también una forma de disfrute de la vida y de prosperidad. Donde hubo perspectivas de huertas y de casas blancas que llamaban desde los caminos lejanos ahora hay bloques horrendos que se amontonan los unos sobre los otros para mayor beneficio de los constructores. Viajando por Europa uno descubre con envidia cómo en pueblos pequeños y en ciudades provinciales el cuidado en la preservación de lo más valioso del legado del tiempo es perfectamente compatible con el progreso tecnológico y tiene la ventaja práctica de hacer la vida más gustosa y crear una duradera riqueza: en España se empieza por arrasarlo todo. Cuanto más se alimentaban los orgullos locales y las lealtades vernáculas a lo largo de los últimos treinta años más impunemente se han destruido los paisajes. El orgullo local separado de la conciencia cívica es paletería, igual que el patriotismo sin ciudadanía es fanatismo. Se inventan pasados y se alimentan nostalgias rústicas al mismo tiempo que se impone la ignorancia y se borran las huellas del pasado verdadero, el que habría sido tan fértil para mejorar el porvenir.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hace treinta años, en una de tantas idas y venidas, volví a mi ciudad para votar por primera vez en mi vida en unas elecciones municipales. Pensábamos que la democracia iba a traer a las ciudades un aire limpio de ilustración y racionalidad, espacios públicos rescatados del abandono y la roña franquista de los especuladores. Me paseo por Úbeda, entre zanjas y mugre, entre el deterioro de lo abandonado y la ostentación palurda de lo que no había necesidad de cambiar, me adhiero a una pared para que no me atropelle un coche con la música a todo volumen en una calle estrecha. Ya sé que en todas partes sucede lo mismo, que el gobierno de las ciudades españolas es un grosero catálogo de venalidad e incompetencia: pero sólo en ésta el escándalo político se me convierte en íntima desolación"</div></span></div><div><br /></div><a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/"><img alt="Creative Commons License" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" /></a><br />Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-57901800073055640222009-08-08T15:48:00.011+02:002009-08-08T16:58:08.228+02:00De Lanzarote a la Provença<div style="text-align: justify;">Escric aquest post degudament acompanyat d'una ampolla de Grappa di Chardonnay, d'Il Montivitigno di Trentino, comprada en la meva darrera visita a terres italianes (per més precisar, a Bologna ara fa poc més d'un any), assegut a la terrasseta de casa, sota l'ombra del tendall que em protegeix dels gairebé trenta graus que assedeguen Barcelona durant aquests dies d'agost, i amb la meva darrera capriciosa adquisició tecnològica, un MacBook de 13" (el més bàsic de la gama) amb el que m'he firat aquests primers dies d'agost. Segurament serà veritat allò que diuen que algunes penes es passen millor fent despeses imprevistes i compulsives...el cas és que el portàtil amb windows ja feia temps que no rutllava massa bé, i posats a comprar, millor un Apple (per fer conjunt amb l'IMac amb el que també em vaig firar compulsivament durant la depre post-lesió del lligament del genoll durant l'hivern passat). Bé, sigui com sigui, no era dels ordinadors, ni d'Apple, ni de tecnologia del que volia escriure aquí, tot i que, ja de passada, val a dir que la única raó que ara mateix podria oposar per no comprar-se un Apple és que, després de llegir les feixugues i tan de moda novel·les d'en Larsson, un acaba fins més amunt de llegir, pàgina sí, pàgina no, que si ara "encenc el MacBook", que si ara "em compro un MacBook Air", que si ara "apaga el Mac del despatx"...total, un empatx innecessari de Macs que arriben a fer pensar, sense massa esforç, que el finat Larsson no era més que un esponzoritzat d'en Steve Jobs, quí el mantenia a "pan y cuchillo" mentre anava escrivint la seva trilogia alhora que feia una abusiva publicitat encoberta (encoberta??? millor dir "del tot descoberta") dels productes d'Apple.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Doncs bé, com deia, no era la meva intenció aquí parlar d'informàtica sino de les vacances, i d'allò que succeeix quan un ja les té planificades des de fa un munt de mesos i que, per causes de l'atzar i dels imprevistos (que per no ser previsibles es diuen precisament imprevistos), ha de variar del tot els seus plans amb molt poc marge de temps.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Des de fa uns quatre mesos, més o menys coincidint amb la meva operació de genoll, havia organitzat unes vacances de descans i no fer res més a Lanzarote, a l'aparthotel on durant molts anys hem passat força dies d'estiu, i que m'assegura, cosa gens fàcil en un destí massa turístic, molta tranquilitat, una platja no massificada, moltes capbussades amb molts peixos i d'altres espècies marines a cop d'ull just tres pams sota l'aigua, bon menjar, diversió per als nens -tot deixant als pares tranquils durant bones estones- i unes passejades a tocar de l'oceà amb molt bon airet i molt millors vistes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però l'atzar toca quan toca i com toca, i el trencament de fèmur d'en Guillem, que tot i ja no dur un guix que l'impedeixi mullar-se, sí que encara està impedit de posar el peu a terra i, per tant, de caminar ni una sola passa, m'ha fet replantejar les vacances previstes, ja que la meva esquena -lumbars i no lumbars- no resistiria quinze dies de trasllats d'en Guillem portat a pes des de l'apartament a la platja i viceversa, i, el que és més rellevant, que posar la platja davant del Guillem sense que pugui aixecar-se per si sol i córrer cap a l'aigua, saltar, banyar-se i fer la seva, no sembla el millor dels somnis d'estiu (siguin de dia o de nit).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Total, que davant l'adversitat cal creativitat, i la setmana passada, mentre pedalejava una tarda infructuosament sobre una bicicleta estàtica al gimnàs (per anar recuperant el genoll, que n'és de llarg això...), em va venir al cap un nou pla per a les vacances d'aquest estiu. Perduts els bitllets d'avió per a Lanzarote comprats a tarifa <i>low cost</i> fa un munt de mesos (com a molt recuperaré les taxes d'aeroport -almenys són coherents amb la naturalesa de la taxa, que comporta pagar a canvi d'un servei rebut, i si no voles, s'entén que no reps el servei aeroportuari i no pagues les taxes-), i amb la sort que a l'aparthotel la cancel·lació no m'ha costat ni un euro, l'alternativa passava per un viatge a cop de cotxe, amb llocs tranquils i no massa desnivellats on poder passejar amb en Guillem i la seva cadireta de rodes, i amb les premisses imprescindibles per a qualsevol petit o gran viatge vacacional complet: bon menjar i bon beure. I amb tot això, l'alternativa no podia ser una altra: un viatge amb cotxe per la Provença. A no més de 500 km de Barcelona (5 hores de cotxe per autopista, comptant amb l'<i>stop-pis </i>preceptiu), se m'obre un món que sembla fascinant: poblets petits i encantadors, mercats de menjars (fruites, verdures, carn, peix), vinyes (moltes, i bones, i amb molt bons vins), bodegues (algunes mítiques, i amb zones molt mítiques, com Chateâuneuf du Pape o Gigondas, dins de l'afamada Côtes du Rhone, quins vins m'han donat tan bons moments de plaer, amb la seva Syrah predominant, perfumada i aromàtica...llàstima que Hermitage em quedarà lluny, serà per un altre any!) i bon menjar (Boullabaises a la costa i cuina de terroir arreu d'on anem). Doncs això, que dit i fet, en un parell de dies, tot i l'overbooking de moltes cases rurals, hostals i hotelets, he trobat allotjament, i podrem passar primer uns dies al voltant d'Aix-en-Provence en un petit hotelet enmig de vinyes provençals i, després una setmaneta en una petita casa a Le Thor (prop d'Avignon), que he trobat per Homelidays, i que llogua una simpàtica família amb tres fills (dues nenes i un nen molt petit) i que viu just al costat (fins i tot compartim pati per fer l'aperitiu i piscineta per prendre un bany), i que són bons amants del bon vi (s'han ofert fins i tot per fer-nos tastos de vins de la terra) i de la bona cuina (el pare de família és d'ascendència grega i alhora bon cuiner, o sigui que tenim la mousaka amb aire provençal assegurada).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sembla doncs que, finalment, les vacances no estaran tan malament i que, malgrat les adversitats (que, sortosament, dificulten però no impedeixen), arribarem al setembre havent passat uns dies d'alliberament (ni que sigui espiritual, perquè l'alliberament físic i familiar és difícilment assolible en aquestes èpoques de l'any, i qui sàpiga com fer-ho, li demano a crits que em digui com), que ens permeti recordar aquest estiu no pas com aquell en que en Guillem es va trencar el fèmur sino com l'estiu que vem anar a la Provença i vem gaudir de tots els encants que aquella terra pot oferir als seus visitants.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I que no ens passi com a en Peter Mayle, que a força d'anar-hi com a turista-visitant-viatger, s'hi va quedar ja fa vint anys a viure, en un casalot reformat prop d'Apt, des d'on va escriure el seu deliciós "Un any a la Provença". I, en tot cas, faig cas a totes i tots els que m'han dit que a la Provença han passat unes de les seves millors vacances.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Bon estiu!</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/"><img alt="Creative Commons License" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" /></a></div><div style="text-align: justify;">Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a></div>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-61813083983994135032009-07-27T16:29:00.004+02:002009-07-27T16:53:45.202+02:00En Guillem i en Llullu<div style="text-align: justify;">Divendres, en Guillem va caure a la platja de Portbou, caminant per les roques mentre caçava crancs (això diu ell, que caçava crancs, jo que sempre hagués dit que els crancs es pescaven). El resultat de la caiguda va ser el fèmur trencat i, després d'un trasllat en ambulància des de Figueres fins a Barcelona, una operació quirúrgica en hores intempestives per posar-li dos claus per dins de l'os des del genoll fins la cadera. Avui, després de tres nits i dies d'hospital, ja hem anat cap a casa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Malgrat l'aparatositat de tot plegat i el dolor que al pobre Guillem li han causat la fractura, la cirurgia i el postoperatori, tot ha quedat reduït a un repòs no massa curt i a no poder posar el peu a terra fins d'aquí a sis setmanes com a mínim. Tot això a l'inici de les vacances d'estiu, que, com podeu imaginar, han canviat irremediablement de plans, i de descansar plàcidament a les Canàries, passarem a descansar (???) a Barcelona "sur mer", però sense tocar "la mer" -bé, la mer no la tocarem, però de que hem trepitjat merda n'estic cada dia més segur-.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb això, cada vegada tenim més clar allò de que "al Guillem li passa sempre tot": l'atropellament de fa dos anys, l'apendicitis d'urgència de l'any passat i, ara, l'accident a la platja.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que amb els fills mai s'està tranquil, perquè quan no és un all és una ceba, i encara que aquests alls o aquestes cebes no siguin massa grossos, quan els passa alguna cosa no te'n pots estar de patir un bon neguit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Divendres, al mateix temps que en Guillem tenia l'accident i es partia el fèmur, en Màrius Serra va veure com en Llullu, el seu fill quiet, feia el darrer viatge després de nou anys viscuts molt intensament, de nou anys plens de moltes emocions i, ben segur estic que la força amb la que en Màrius Serra i la seva família han viscut aquests anys amb en Llullu, no amaga molts moments de patiment, d'esperança, de desolació, de resignació. Però els que som pares i mares sabem el que és patir per un fill, i per això és encara més digna de lloança l'enteresa amb la que en Màrius Serra ha viscut públicament la quietut del seu Llullu, sense fer-ne d'allò una desgràcia sino una oportunitat, una oportunitat d'aprendre una nova forma de viure i conviure, una nova forma d'estimar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per això, us vull deixar aquí el runrun que en Màrius publica a La Vanguardia d'avui, escrit després de la marxa d'en Llullu, i quina lectura m'ha reconfortat una mica més amb l'esperança de viure:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', Helvetica, Arial; font-size: 20px; color: rgb(2, 58, 118); line-height: 24px; ">"Llullu en la memoria</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', Helvetica, Arial; font-size: 20px; color: rgb(2, 58, 118); line-height: 24px; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(150, 150, 150); font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; line-height: normal; ">Màrius Serra - 27/07/2009</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:85%;color:#969696;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 10px;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', Helvetica, Arial; font-size: 20px; color: rgb(2, 58, 118); line-height: 24px; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(150, 150, 150); font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; line-height: normal; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); font-size: 12px; font-style: italic; line-height: 18px; ">"Nunca podré olvidar las palabras que no recuerdo haber escuchado ni leído, ni dicho ni escrito"</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;font-size:100%;color:#333333;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 12px; line-height: 18px;"><i><br /></i></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', Helvetica, Arial; font-size: 20px; color: rgb(2, 58, 118); line-height: 24px; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(150, 150, 150); font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; line-height: normal; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); font-size: 12px; font-style: italic; line-height: 18px; "><span class="Apple-style-span" style="font-style: normal; ">No me acuerdo de cómo se llama mi madre. No me acuerdo de cómo se llama mi padre. No me acuerdo de cómo se llama mi hermana. No me acuerdo de cómo se llaman mis dos abuelas, ni de si llegué a conocer a mis dos abuelos. No me acuerdo de cómo se llaman los familiares que me visitan cuando estoy en el hospital. No me acuerdo de los nombres de mis dos escuelas, ni de los muchos maestros, monitoras, fisios, cuidadoras y compañeros que he tenido. Como no me acuerdo de nada, nada puedo tampoco olvidar. No puedo olvidar a mi madre, ni cómo se llama, ni su voz de terciopelo, ni sus brazos suaves que me calientan cuando tengo frío, ni su risa de niña eterna, ni la paz que me da cada vez que me disparo, y no puedo olvidar ni olvido que me quiere, aunque no entienda sus palabras de amor. No me puedo olvidar de cómo se llama mi padre, ni de las historias que me cuenta, ni de los meneos que me pega cuando intenta vestirme, ni de su olor intermitente de tabaco ni de los gritos que suelta cuando me dice Llullu-cómo-estáás, ni puedo olvidar que por culpa suya todos me conocen por este nombre que empequeñece la boca de quien lo pronuncia. No me puedo olvidar de cómo se llama mi hermana, ni de cómo se enfada cuando nuestros padres le llaman Pepita o algún otro nombre por el estilo, ni puedo olvidar las cosas tremendas que me cuenta a la oreja, ni tampoco aquella redacción en la que explicaba que le encanta aplastarme ni puedo olvidar, sobre todo, sus inconfundibles carcajadas. No me acuerdo de la niña gitana que se llevaron a la sala de espera para bendecirla, ni de la hija del guardia civil, ni de ninguno de los compañeros de habitación con los que he convivido en hospitales todos estos años, y por eso no les olvido. No recuerdo la boca de piedra en la que mi hermana metió la mano con temor mientras yo sonreía, y por eso no puedo olvidarla. No recuerdo haberme cagado en la basílica de San Pedro, ni tampoco me acuerdo de las promesas que me hizo mi padre mientras paseábamos entre estatuas de piedra que nos miraban todo el tiempo, y por eso no lo olvido. No me acuerdo del día que mi padre me dijo Llullu por primera vez, ni tengo la más remota idea de cómo fue que todos le siguieron la corriente y empezaron a poner morros para llamarme así, y por eso ni lo olvido ni puedo olvidarlo. No recuerdo haber visto a mi primo bailando el No rompas más mi pobre corazón,y por eso no lo olvido. No olvido Eurodisney. Ni el Tibidabo ni Port Aventura ni Gardaland ni Santapark. No me acuerdo del campesino que se arrodilló a rezar por mí, ni de las cosas que le decía a su dios, ni de las caras de tonto que ponían papá y mamá, y por eso no lo olvido. No me acuerdo de los dos hombres de las narices que tenían la misma cara, y por eso no les olvido. No me acuerdo de los gritos de asco que profería la dueña de un restaurante de pescado cuando me vio entrar por la puerta, y por eso no lo olvido. No me acuerdo de la camilla rodante que empujaban los hombres de rojo la noche que subí a una hidroambulancia, y por eso no lo olvido. No me acuerdo de la niña de etnia llullu que vivía con unos amigos de mis padres desde mucho antes de nacer yo, y por eso jamás podré olvidarla. No me acuerdo de nada, yo, y nada olvido. Nunca podré olvidar las caricias que no recuerdo haber recibido. Nunca podré olvidar las palabras que no recuerdo haber escuchado ni leído ni dicho ni escrito. Quien no recuerda no olvida. Quien no olvida recuerda. Amo, pero no lo recuerdo. Me aman, y no lo olvido. Nunca caeré en el olvido." <span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: Georgia, fantasy; font-size: 16px; line-height: normal; ">La Vanguardia, 27 de juliol de 2009</span></span></span></span></span></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/"><img alt="Creative Commons License" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" /></a><br />Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-2788307971614527352009-06-09T19:02:00.002+02:002009-06-09T19:14:21.434+02:00Manel, cançons adictives que són com un bombó de xocolata<div>Sorgits com un miratge dins el panorama musical en català i amb un estil alhora molt propi i alhora que sembla beure dels millors moments de Sisa o Pau Riba i dels fantàstics Antònia Font, <a href="http://www.myspace.com/gatmanel">Manel</a> ha fet un primer disc -"Els millors professors europeus"- que és una veritable delícia, un conjunt de cançons que s'enganxen, que són magnètiques i que et transporten, amb les seves senzilles i cotidianes històries, a molts moments del present i del passat. Escoltar i sentir cançons com <a href="http://www.youtube.com/watch?v=_a5PfrCEsXo&feature=related">"Ai, Dolors"</a> o "En la que el Bernat se't troba", aquesta darrera amb un <a href="http://www.youtube.com/watch?v=X5bBZ5ZbOWE">vídeoclip</a> que és una mostra de senzillesa audiovisual on res hi sobra i res i manca, són una bona manera d'endinsar-se en el món de Manel. Què us vagi de gust!</div><div><br /></div><div><br /></div><a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/"><img alt="Creative Commons License" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" /></a><br />Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-81852034766398144752009-06-04T00:00:00.005+02:002009-06-04T00:51:00.705+02:00City of Angels, Meg Ryan i el Lake Tahoe<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZk7YvgYg6J_OHYq7m8zq4uQ2bnpTXi0NBntc2zlhaj_OEfq4bCcTeBoluRiGO1cSu2vciie5vsYEAc8A5Xe7tUgjCdxNX4sjNmF7MgWH-OgDVvn4ZMMjmNP_x0kGoodLF_EZMwmWGkyc/s1600-h/P8183532.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5343237411589181730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZk7YvgYg6J_OHYq7m8zq4uQ2bnpTXi0NBntc2zlhaj_OEfq4bCcTeBoluRiGO1cSu2vciie5vsYEAc8A5Xe7tUgjCdxNX4sjNmF7MgWH-OgDVvn4ZMMjmNP_x0kGoodLF_EZMwmWGkyc/s400/P8183532.JPG" border="0" /></a><br /><div><br /><br /><div align="justify"></div><div align="justify">Tot just acabo de revisionar, per TV3, la pel·lícula City of Angels, el remake d'El cel sobre Berlín d'en Wim Wenders que, auspiciat pel mateix Wenders com a coguionista, es va produir des de Hollywood.</div><br /><div align="justify">Quan la vaig veure al cinema en l'època d'estrena, allà pel 98, ja em va agradar i, ho reconec -malgrat que això remogui els meus dèbils ciments cinèfils-, avui que l'he tornada a veure, m'ha tornat a agradar. Sí, remoure els ciments cinèfils perquè no és una pel·lícula que hagi tingut mai massa bona crítica, però a mí m'agrada, i em va consolar molt que, no fa massa, una amiga amb molt millor criteri que jo per a això del cinema em va dir que també li havia agradat.</div><br /><div align="justify">Aquesta pel·lícula, al seu dia, em va provocar dos efectes gens perversos. El primer efecte: em va fer enamorar de la Meg Ryan, a mi que sempre m'han agradat les morenes i no pas les rosses. El segon efecte: em va fer enamorar d'un paissatge, del paissatge que apareix en algunes de les escenes de la pel·lícula, em vaig enamorar del Lake Tahoe, i em vaig dir qua algun dia hi aniria. També vaig dir que m'agradaria estar algun dia amb la Meg Ryan, però això compreneu que és força més difìcil. Ara, veure amb els meus ulls els paissatges del Lake Tahoe era un somni una mica més abastable.<br /></div><div align="justify">Fa molts anys, tot i ser-hi molt a prop, no m'hi vaig poder arribar, era abril i la freda climatologia que allà imperava no s'adeïa massa amb la indumentària mig estiuenca que omplia la meva maleta preparada per a la caloreta de la costa del sud de Califòrnia, dels deserts de Nevada i dels canyons d'Arizona.</div><br /><div align="justify">Però l'any passat, a l'agost finalment hi vaig ser, amb un folre polar posat per passejar durant les nits malgrat que de dia et banyaves a les seves fantàstiques platges -com es pot veure en la fotografia, amb en Guillem embolicat en una tovallola-, i les expectatives es van complir plenament. El viatge paga molt, però que molt, la pena -si es pot dir pena a les hores de vol que cal patir per arribar-hi-.</div><br /><div align="justify">Això sí, a la Meg Ryan no la vaig veure, i mira que la vaig buscar, fins que me'n vaig adonar que havia mort onze anys abans en una d'aquelles sinuoses carreteres que transcorren sota pins gegants, envoltant el llac, després de xocar amb la seva bicicleta contra un camió que transportava fusta, i que uns àngels ja se l'havien endut....o això va passar només a la pel·lícula?</div><br /><br /><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><img style="BORDER-TOP-WIDTH: 0px; BORDER-LEFT-WIDTH: 0px; BORDER-BOTTOM-WIDTH: 0px; BORDER-RIGHT-WIDTH: 0px" alt="Creative Commons License" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" /></a><br />Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a></div>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-74737631485832500792009-04-09T12:57:00.003+02:002011-01-08T17:53:05.075+01:00CEIP Vila Olímpica: alumnes que aprenen molt anglès a la pública, pagant-ho tots i sense poder-hi portar els nostres fills<div style="text-align: justify;">Fa un parell de dies, a La Vanguardia, llegia un article en què per enèsima vegada es lloava l'experiència d'immersió lingüística en llengua anglesa que es duu a terme al CEIP Vila Olímpica des de fa uns anys. En aquella escola pública, ubicada en el barri de la Vila Olímpica de Barcelona, fa molts cursos que es va endegar un programa pilot d'immersió progressiva en llengua anglesa, de manera que els alumnes, a edat molt primerenca, comencen a assumir una bona competència en llengua anglesa, bàsicament mitjançant la impartició de les classes de matèries curriculars (matemàtiques, ciències,...) en anglès.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta experiència, que és molt lloable per altra banda si no fós pel que seguidament diré, no ens ha de deixar indiferents als que som pares i, una o més vegades, hem hagut de patir, i força, per saber quina seria l'escola que els "tocaria" als nostres fills en la loteria del repartiment de places d'escolarització.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'actual sistema escolar que sotmet a tots els nens a un sorteig per accedir a una plaça escolar sufragada amb fons públics, impedeix, com és ben sabut, l'exercici del dret dels pares a escollir l'escola on volen que estudiïn els seus fills. I això sense cap diferència de si es tracta d'una escola pública (totalment sostinguda amb fons públics) o d'una privada concertada (sostinguda parcialment amb fons públics). Es podria aquí encetar una reflexió al voltant de si aquesta aplicació igualitària i sense modulació garanteix efectivament un tracte igual per a tothom, però aquesta és una discusió més profunda que podria ocupar moltes i moltes ratlles. Només per fer un apunt, però, jo sóc dels que crec que un sistema de "xec escolar" seria millor.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La qüestió concreta que aquí vull fer palesa, però, se centra en el cas del CEIP Vila Olímpica: un centre públic, ubicat en un barri amb una poder adquisitiu mitjà genys menyspreable, on és públicament sabut que molta gent ha vingut fent tradicionalment dubtosos empadronaments per tal de poder inscriure els seus fills en aquest centre escolar, i en el qual els alumnes de sisè de primària acaben els seus estudis amb un nivell de llengua anglesa molt per sobre dels de la resta d'alumnes de centres públics i concertats de tota Catalunya.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Això darrer estaria molt bé si aquesta immersió lingüística es dugués a terme en tots i cadascun dels centres sostinguts amb fons públics i sotmesos a la "loteria de l'assignació de places", que no és el cas ni, dissortadament, crec que ho sigui durant molts anys, o, en tot cas, si el CEIP Vila Olímpica no tingués restringida la matriculació a una zona determinada, és a dir, que en aquest centre no s'apliquessin les normes de matriculació que s'apliquen en la resta de centres públics o concertats. D'aquesta manera, i ja que no tindrem programes d'immersió lingüística en tots els centres, almenys tothom hauria de tenir la possibilitat de demanar l'escolarització dels seus fills en aquest centre i, aleshores sí, per rigurós sorteig, assignar les places del mateix a aquells a qui la sort pura els somrigui, i no pas només als que tenen la sort de viure o fer veure que viuen dins la zona d'escolarització del centre.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Mentretant, penso que no només som davant d'un lloable programa escolar d'immersió en llengua anglesa, sino que assistim una vulneració frontal i palmària del principi d'igualtat que recull l'article 14 de la Constitució.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Això sí, ho paguem tots plegats.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><img alt="Creative Commons License" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" style="border-width: 0;" /></a><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><br />
</a></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><span class="Apple-style-span" style="color: black;"></span></a><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Aquesta obra està subjecta a una llicència de </a><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a></div>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-3218570764929939582009-04-05T15:37:00.003+02:002009-04-05T15:56:19.357+02:00l'espai ara més accesible<div>Us adjunto un enllaç de la <a href="http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php">pàgina</a> que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té dedicada a l'espai, i on podreu trobar alhora molts enllaços del tot interessants, tant pels adults com pels infants.</div><div><br /></div><div>En aquesta pàgina hi trobareu un fantàstic <a href="http://www.youtube.com/watch?v=bXNH7whveGk&feature=channel_page">video</a> que ha penjat a YouTube la NASA, en què es veu l'Estació Espaial Internacional en una volta sencera al voltant de la Terra.</div><div><br /></div><div>Què ho disfruteu!</div><div><a href="http://www.youtube.com/watch?v=bXNH7whveGk&feature=channel_page"><br /></a></div><div><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(85, 26, 139); text-decoration: underline;"><br /></span></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/"><img alt="Creative Commons License" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" /></a><br />Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-39975946344743205102009-03-16T20:00:00.004+01:002009-03-16T20:06:35.532+01:00Gairebé totes les eines de la web 2.0 juntes en un post d'un bloc<div>Un post interessant d'un bloc també interessant</div><div><a href="http://robertocarreras.es/post/81756750/herramientas-para-monitorizar-la-presencia-online">http://robertocarreras.es/post/81756750/herramientas-para-monitorizar-la-presencia-online</a></div><div>Segur que en treieu profit!!</div><div><br /></div>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-74644901886173831062009-02-22T21:25:00.001+01:002009-02-22T21:25:28.890+01:00Gairebé dos anys després de la meva darrera entrada en aquest bloc, m'he decidit a reactivar-lo. Durant aquest temps han passat moltes coses. La més rellevant, segur, la que va provocar que deixés d'actualitzar el bloc, l'accident d'en Guillem el 19 de maig de 2007, que sortosament va quedar en un ensurt (un ensurt ben gran, però un ensurt a fi de comptes...una petita cicatriu i una batalla per explicar, però que desitgem no tornar a viure).<br />En aquests dos anys tot això dels blocs i les xarxes socials ha avançat a velocitats gairebé estratosfèriques. Productes que fa un temps no eren més que experiments, ara són d'ús cotidiani de mil·lions de persones. El MySpace, el facebook o el linkedin formen, hores d'ara, el principal front comunicatiu de molta gent, especialment de molts joves, però també d'altres generacions que han seguit amb força aquestes noves tendències, amb el desig de no quedar fora d'òrbita i de que la coneguda com fractura digital generacional no els deixi al bàndol dels desconnectats.<br />D'altres eines (Sclipo, Delicious i similars, o el més recent Netvibes), són el present del que tothom avui en dia ja coneix com la web 2.0.<br />I per seguir la constant i accelerada evolució d'aquesta web 2.0, què fariem sense eines com Google Reader?<br />Total, que en aquests dos anys han passat moltes coses, a tots nivells, i l'evolució de la xarxa ha estat exponencial amb un grau màxim.<br />Per tot això, i potser perquè ara, ni que sigui durant uns dies, sembla que he de tenir més temps del que he tingut darrerament, em decideixo a reobrir aquest bloc. Per quant de temps? Això només el temps ho dirà...<br /><br /><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license"><img style="BORDER-TOP-WIDTH: 0px; BORDER-LEFT-WIDTH: 0px; BORDER-BOTTOM-WIDTH: 0px; BORDER-RIGHT-WIDTH: 0px" alt="Creative Commons License" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/es/88x31.png" /></a><br />Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/" rel="license">Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-32315879568717882062007-03-25T20:51:00.000+02:002007-03-28T22:39:31.687+02:00Quatre paraules d'en Llach ben dites<div align="justify">Miro i escolto aquesta tarda una gravació d'ahir de la retransmissió que TV3 va fer del darrer concert de comiat d'en Lluís Llach. Més de tres hores per gaudir un munt de la música, de la veu i de les paraules d'un dels personatges més globalment interessants que ha donat aquest el nostre país en els darrers cinquanta anys.<br /><br />D'entre tot el concert, m'ha fet pensar un dels molts comentaris que en Llach fa en les entrecançons, que seguidament us transcric, i que no puc titolar més que com a "quatre paraules ben dites".</div><div align="justify"></div><div align="justify">D'alguna manera, tenen força a veure amb el comentari anterior sobre els valors que us he deixat al blog aquesta tarda.<br /><br />"<em>En aquesta societat on l'agressivitat es quasi ja norma de conducta, parlar d'aquests valors quasi ja fa vergonya. Hem muntat una societat on les paraules que prevalen són paraules que en realitat són mediocres i mancades de sentit per a la realització d'un ser humà. Imaginar que el ser humà pot ser feliç utilitzant paraules com productivitat, competitivitat, èxit, triomf, cop de colze ben donat per grimpar millor... Tots sabem que és mentida, però ho acceptem perquè el sistema ens imposa un xantatge econòmic i no ho fem estem condemnats i aleshores el ser humà fa com sí, però quan es mira en el mirall profundament sap perfectament que aquestes paraules no l'acosten ni un brí a la felicitat, que les paraules que de veritat valen són paraules que avui estan oblidades, a contracorrent cultural, a contracorrent de modes, paraules com tendresa, generositat, bondat. El día que quan a un infant se li pregunti "què voldràs ser quan siguis gran?" contesti "una bona persona", segurament la societat que somniem estarà molt a la vora</em>" Ll. Llach, Verges, 24.3.07</div>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-64317199792160628122007-03-25T20:06:00.000+02:002007-03-25T21:17:06.149+02:00De los valores en las organizaciones y en la vida en general<div align="justify">Hace aproximadamente un año, y en el marco de la mal llamada política de formación directiva de la organización, asistí a un pequeño curso de unos pocos días del cual, ¡oh sorpresa!, salí, contrariamente a lo que a menudo suele suceder en este tipo de experimentos, con un pequeño acervo de ideas, vivencias, experiencias...muy interesante y, sobretodo, provechoso, y no para la vida profesional sino, sobre todo, para la vida personal. Eso sí, cuatro ideas, suficientes, y mucha voluntad personal para, con un poco de suerte, cambiar algo allá dónde se intente. De ese curso, os dejo una entrevista al profesor del curso, Salvador García, que he encontrado navegando por la web, dónde podréis leer algunas de sus utópicas, pero necesarias, ideas, y un link con la página de "eutopía", el movimiento que, entre otros, él promueve. Como síntesis, se podría resumir, un poco a bote pronto, con un algo así como "echale más trabajo a la vida y más vida al trabajo" y "sin alegría no se va a ningún sitio".<br /><br />Aquí lo tenéis, y, aunque os parezca utópico, no os rindáis ya de entrada a pensar que es algo inalcanzable.<br /><br />(Publicado en la Newsletter de Top Ten Management Spain)<br /><br /></div><div align="justify"><em>"Este mes entrevistamos a Salvador García, Profesor Titular de Psicología Social de la Universidad de Barcelona y colaborador académico de ESADE y otras escuelas de negocios.<br />Salvador García define la Dirección por Valores (DpV) como una herramienta de liderazgo postconvencional cuya aplicación traerá consigo una empresa diferente, evolucionada y humanizada donde los beneficios serán la consecuencia de hacer bien las cosas en un triple ámbito: con las personas, con los clientes y con la sociedad en su conjunto.<br /><br /></em><strong>P: Desde la Newsletter de Top Ten Management Spain no tenemos más remedio que comenzar esta entrevista con dos cuestiones: dónde radica la calidad de la gestión y cómo andamos de calidad directiva en España.</strong><br /></div><div align="justify"><em>R: La “calidad directiva” radica a mi juicio en el desarrollo de la triple calidad técnica, ética y emocional de las personas que dirigen las empresas. En este sentido, en España estamos teniendo una calidad técnica cada vez mayor, aunque es probable que estemos perdiendo la calidad emocional propia de las culturas latinas. En cuanto a la calidad ética, creo que estamos a un nivel internacionalmente estándar.<br /></div></em><div align="justify"><strong>P: Hace poco acuñaba Usted en un artículo el término “empresa emocionalmente insostenible”. ¿Podría explicarnos brevemente en qué consiste?</strong><br /></div><div align="justify"><em>R: La idea de “sostenibilidad” y “desarrollo sostenible” ha entrado ya en el lenguaje empresarial práctico, haciendo referencia básicamente a la sostenibilidad económica del sistema capitalista dependiente de la preservación medioambiental del planeta.<br /></em></div><div align="justify"><em>Sin embargo, hay otra dimensión de la sostenibilidad que es la emocional y que corresponde a la idea de un capitalismo sensible, más evolucionado que el “sostenible”. Este es un nuevo concepto a nivel internacional, y constituye la asignatura pendiente de la llamada “Responsabilidad Social de la Empresa” (RSE), cuyas formulaciones, tanto escritas como habladas, parecen estar emocionalmente encorsetadas.<br /></div></em><div align="justify"><em>A inicios del s.XXI, estamos sufriendo en los países y regiones económicamente prósperas y “pragmáticas” del planeta una pandemia de empobrecimiento emocional, exceso de formalismo, activismo laboral y falta de tiempo de calidad, de graves consecuencias negativas para nuestra salud emocional, social e incluso física. Esta percepción penosa de desapropiación de tiempo para las tareas esenciales de la vida humana bien vivida, tales como jugar, compartir, criar, meditar, imaginar, contemplar, amar, leer, acariciar, explorar, etc., (las cuales, por cierto, pueden desarrollarse parcialmente en tiempo laboral) está generando un empobrecimiento, una irritabilidad y una tristeza personal masivas que contrasta llamativamente con nuestra formidable prosperidad tecnológica y material.<br /></div></em><div align="justify"><strong>P: Por el contrario, ¿cuáles serían las características de una empresa emocionalmente sostenible?</strong><br /></div><div align="justify"><em>R: La empresa emocionalmente insostenible se caracteriza en primer lugar por tener horarios habituales poco conciliables con la vida familiar y privada de calidad. Pero no sólo eso. Por otra parte, su cultura se basa más en el control que en la confianza y el auténtico aprecio y respeto mutuo, así como en el temor a expresar hacia arriba lo que realmente se opina, el bloqueo o desincentivación de la creatividad, la ausencia de detalles personalizados, las actitudes mayoritarias de poca escucha activa, los etiquetamientos fáciles y muchas veces injustos y la abundancia de rumores, bulos y critiqueos.<br /></em></div><div align="justify"><em>En la empresa emocionalmente insostenible es llamativa la falta de sonrisa y las expresiones faciales tensas e incluso hostiles, así como – en casos extremos- la falta de educación elemental, tal como no pedir disculpas por no respetar el tiempo del otro, forzar cambios organizativos sin previo aviso, etc.<br /></div></em><div align="justify"><strong>P: ¿Qué consecuencias tiene para un profesional trabajar en una empresa emocionalmente insostenible?<br /></strong></div><div align="justify"><em>R: Trabajar en una empresa emocionalmente insostenible es una cuestión de trasfondo ético innegable, y es incompatible con la plena salud física, psicológica y social. En definitiva, es incompatible con la felicidad, buena parte de la cual se construye en el mundo del trabajo.<br /></div></em><div align="justify"><strong>P: ¿Cómo puede solucionarse esto? ¿Qué recursos les quedan a los trabajadores de las empresas emocionalmente insostenibles si éstas no hacen nada por cambiar la situación?<br /></strong></div><div align="justify"><em>R: Aunque la empresa puede hacer mucho por solucionar o al menos aliviar esta situación, a nivel individual pueden desarrollarse algunas estrategias, tales como:<br /></div></em><div align="justify"><em><strong><span style="font-size:130%;">· </span></strong><span style="font-size:130%;"><strong>Poner libremente más vida en el trabajo y trabajarse más la vida<br />· Darse y reivindicar más tiempo libre y propio para las tareas esenciales de la vida<br />· Liberar la imaginación y la creatividad tanto en la vida laboral como en la privada<br />·</strong> <strong>Atreverse a salir del “armario emocional” y vivir con menos miedos</strong><strong> (miedo a expresarse espontáneamente, a ser uno mismo y ser expulsado del sistema, a la soledad, etc.).</strong></span> Como decía Horacio, padre del pensamiento latino y por tanto occidental, “a quien vive temiendo nunca le tendré por libre”.<br /><br />Todas estas conductas han de ir formando parte de un nuevo movimiento social inquietante del sistema y que podemos llamar “eutópico”, en la frontera generativa entre la utopía humanista y el realismo económico (</em><a href="http://www.eutopia.es/"><em>www.eutopia.es</em></a><em>)<br /></div></em><div align="justify"><strong>P: Háblenos sobre la Dirección por Valores. ¿Podría ser esta la solución al problema de las empresas emocionalmente insostenibles?<br /></strong></div><div align="justify"><em>La Dirección por Valores (DpV) se plantea ya desde finales del siglo anterior como una herramienta de desarrollo organizativo para conseguir un triple equilibrio sinérgico entre la dimensión económica, la dimensión ética y la dimensión emocional de la empresa. En este sentido, su correcta aplicación aborda la solución del problema de la relativa insostenibilidad emocional de muchas de nuestras empresas.<br /></em></div><div align="justify"><em>Acabo con una pregunta: ¿Cuándo tardaremos en tener muchas empresas cuyos valores corporativos incluyan efectivamente la alegría, la amistad, la calidez, la ternura o la sensibilidad?. Hasta que ese momento llegue, y esto es más que “insostenible”: esto no hay quien lo aguante!<br /></em></div><div align="justify"><em>Un par de libros recomendados, el segundo de ellos especialmente para promover la autoestima y disminuir así el estrés de sus autores:<br /></em></div><div align="justify"><em>Diccionario razonado de vicios, pecados y enfermedades morales, de Jorge Vigil Rubio. Alianza Editorial.<br /></em></div><div align="justify"><em>Autoestima, estrés y trabajo, de Simón Dolan, Salvador García y Miriam Díez, de McGraw Hill.</em></div><br /><a href="http://www.eutopia.es">www.eutopia.es</a>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-16181911780097954112007-03-13T18:44:00.000+01:002007-03-13T18:51:41.237+01:00Un discurs per reflexionar una miqueta<div align="justify">Una bona amiga, la Roser, em passa un link amb un discurs que l'Steve Jobs, creador d'Apple, va fer en una cerimònia de graduació de la Universitat d'Stanford. Com em diu la Roser, Steve Jobs "explica la seva filosofia de la vida pels estudiants que comencen la seva. Reflexions sobre la vida, la mort , l'amor, la feina, els títols i tantes coses que solen donar-se per sabudes, però són poc aplicades". Aquí us deixo el link i, si teniu un quart d'hora de tranquilitat, us recomano que l'escolteu. El discurs és en anglès però duu subtituls en castellà.<br /><br /><br /><a onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)" href="http://video.google.com/videoplay?docid=3014637678488153340" target="_blank">http://video.google.com/videoplay?docid=3014637678488153340</a></div>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-76808747558859094252007-03-11T16:29:00.000+01:002007-03-11T23:42:56.458+01:00Del día internacional de la mujer y la conciliación laboral y familiar<div align="justify">Después de algunos días de cierta pereza para escribir, que no para pensar en qué escribir, la celebración el pasado jueves del día internacional de la mujer, que en origen lo era de la mujer trabajadora, me coincidió con el haber sido convocado a una reunión emplazada por su <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0">propiciante</span> para las 9 en punto de la mañana. Esta coincidencia me llevó a la meditación y la meditación al mosqueo y el mosqueo casi a la indignación. ¿Una reunión a las 9 de la mañana? Obviamente, una reunión convocada por un hombre. Porque, ¿a qué mujer trabajadora se le ocurriría tamaño ataque a la conciliación familiar y laboral, convocando la reunión a las 9 en un país dónde el horario escolar empieza a las 9? Un servidor, que muy a gusto asume la responsabilidad familiar de despertar, desayunar, asear, vestir y acompañar a la escuela a mis dos hijos, al recibir la convocatoria de la reunión mediante el maldito e <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1">invasivo</span> <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2">Outlook</span>, pensó, pues a las nueve vas a ir tú, no yo. Y, efectivamente, me presenté a la reunión a las 9,30, una vez cumplidas las tareas familiares matutinas y, para más abundar, habiendo esperado que mi madre llegara y dejarla oportunamente en casa con mi hijo pequeño, al que se le ocurrió la laboralmente inadecuada idea de levantarse con dolor en la pierna derecha.<br /><br />Mi sorpresa llegó al aterrizar en la susodicha reunión, 9,30 <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3">am</span>, y observar que en la misma estaban presentes, entre otras, mujeres de las qué me consta que algunas tienen hijos pequeños y otras qué, aún no conociéndolas, les atribuyo esa edad en la que podrían ser jóvenes madres con pequeños retoños a los que acompañar de buena mañana a la escuela. Pues bien, esas mujeres, trabajadoras y responsables, estaban ahí desde las 9 de la mañana, habiendo hecho no sé cuantos equilibrios de calendario y agenda para poder comparecer a la reunión citada a la hora convocada.<br /><br />Y mi sorpresa, que ya venía un poco indignada de la combinación de la matutina convocatoria junto al trajín familiar de primera hora de la mañana, se volvió indignación cuando, al acabar la reunión y, cómo no, sugerir el <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4">convocante</span> una nueva reunión para al cabo de unos días, un servidor dijo “que la próxima no sea a las nueve, sino a las nueve y media, para facilitar la conciliación familiar”, a lo que respondió el <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5">convocante</span>: “pues yo, que llevo a los niños a la escuela por la mañana, le he tenido que decir a mi mujer que los llevara hoy, ya que había convocado esta reunión a las 9, pero ahora que lo dices, sí que es buena idea poner la siguiente a las 9,30, así me ahorro el cambio de hábito familiar”. ¡<span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6">Ah</span>! Así resultó ser que quién había convocado la reunión, tuvo que <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7">desconciliar</span> su vida familiar y laboral, repercutiendo en su mujer, y afectando, a la vez y aún sin saberlo (al menos, no puede <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8">imputársele</span> dolo) a otras personas, que tuvieron que cambiar sus planes para comparecer a la hora a dicha reunión (no en mi caso, en que primé lo habitual por lo excepcional, porque hay que excepcionar cuando hay causa justa y no cuando no la hay).<br /><br />Concluyo: <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9">dejémonos</span> de promover celebraciones de un día al año para promover no sé que lucha contra la desigualdad, hagamos esta lucha día a día, sin tapujos y sin distinciones de género, pues de lo que se trata en toda la esfera laboral, es de poder conciliar vida personal, familiar y laboral, y ello se sea hombre o mujer, se tengan hijos o no se tengan, y otras formas hay de acentuar la productividad que no la de acentuar y prolongar la jornada laboral; una cosa es la jornada laboral y otra la jornada laboral efectiva, y si se nos ocurriera efectuar comprobación veríamos que en este país se trabaja más que se produce, se trabaja más que se concilia, y se produce igual de poco que lo que se concilia. Que cada cuál saque sus propias conclusiones.</div>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-92099554241165717462007-02-25T15:23:00.000+01:002007-02-25T15:48:31.601+01:00Un bocado de graciaDespués de algunos días de voluntario silencio publicador, os dejo aquí un apunte sobre un delicioso bocado que probé esta semana en un encantador bar-bodega de Barcelona, de cuyo nombre me guardaré bien de publicitar para evitar que todos y todas os lancéis hacia él posesos de deseo para saisfacer vuestras virtuosas necesidades gástricas.<br /><br />El bocado en cuestión es, a la vez sencillo y a la vez delicioso, a la vez salado y a la vez dulce, a la vez aperitivo y a la vez postre. Es, como tantas cosas en esta vida, la dualidad hecha placer.<br /><br />La mitad inferior de un panecillo redondo y pequeño (lo que en Sevilla y otras partes llaman mollete), ligeramente tostado, untado a rebosar de Torta del Casar (cualquier buena torta extremeña servirá para el delicioso cometido) y coronado con un marrón glacé. Nada más. Sencillo y delicioso. Crujiente y untuoso. Ácido y meloso. Maravilloso. Probadlo en casa, no hay más que tener buen producto y a disfrutarlo. Para acompañarlo, servirá tanto un tinto expresivo (Toro, Cigales) como un vino de postre no excesivamente dulce (¿Un Olivares quizá? De ése, exquisito, ya hablamos otro día).<br /><br />Venga, a gozarlo.Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-71665652637282327972007-02-14T19:46:00.000+01:002007-02-14T20:03:03.206+01:00De San Valentín, Platón y Carmen Alborch...por Javier<div align="justify">Javier, un buen amigo, me manda hoy, día de San Valentín, lo que el denomina como un resumen-adaptación de un artículo publicado por Carmen Alborch titulado "Tras San Valentín", qué hace referencia a El Banquete, de Platón, y del cual estuvimos hablando durante la cena el pasado viernes. Me lo manda, dice, por si fuera de mi interés, y como creo que puede ser del interés de más gente, lo cuelgo en el blog. Dice así:<br /><br /><span style="color:#009900;"><em>"Cuentan, o al menos así lo imaginó Platón, que en el inicio de los tiempos todos los seres eran esféricos, es decir, reunían en sí mismos las dos mitades biológicamente posibles, la masculina y la fememina. Eran tan fuertes y arrogantes que Zeus decidió reunirlos a todos en un banquete y una vez allí los partió por la mitad. Al ser su naturaleza dividida, cortada en dos, cada parte echaba de menos a su otra mitad y sintieron por primera vez la angustia de la soledad. Anhelaban ser una sola naturaleza, buscaban incesántemente su propia contraseña y cuando la encontraban se abrazaban de tal manera que llegaban a morir de inactividad. El anhelo y la persecución de todo eso ha recibido el nombre de amor. Esta síntesis apretadísima del mito es, a su vez, trivializada y popularizada con la metáfora de la media naranja. En búsqueda de esa unidad podemos cometer errores importantes y sufrir ensoñaciones peligrosas. Como, por ejemplo, convertir al ser amado en responsable de tu propia plenitud, pidiendo que te resuelva tus propias insatisfacciones. Se dice que esta búsqueda se conecta con el olvido de que el eje de nuestra vida pasa por nosotros/as mismos/as, y que con la pérdida del amor se corre el peligro de perder la propia identidad y la autoestima. El anhelo de fusión produce muchas confusiones."</em></span></div>Angel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2527555296852393958.post-26406080702801582192007-02-13T21:53:00.000+01:002007-02-13T21:55:49.233+01:00Avui fa 6 anys...Avui fa 6 anys em va canviar la vida<br />Avui fa 6 anys es va acabar el dormir fins el migdia<br />Avui fa 6 anys vaig plorar d’emoció<br />Avui fa 6 anys va començar una nova etapa<br />Avui fa 6 anys vaig perdre-li el fil a la cartelera de cinema<br />Avui fa 6 anys vaig sentir com una vida pot dependre de tu<br />Avui fa 6 anys em punxaven i no em treien sang<br />Avui fa 6 anys que la meva música només l’escolto de nit<br />Avui fa 6 anys sentí el calor i la fragilitat a les mans<br />Avui fa 6 anys la vida de a 2 va esdevenir vida de a 3<br />Avui fa 6 anys va néixer en Víctor<br />En Víctor avui fa 6 anys i la meva vida fa 6 anys que és millorAngel Egeahttp://www.blogger.com/profile/09755435449361372437noreply@blogger.com4