sábado, 8 de agosto de 2009

De Lanzarote a la Provença

Escric aquest post degudament acompanyat d'una ampolla de Grappa di Chardonnay, d'Il Montivitigno di Trentino, comprada en la meva darrera visita a terres italianes (per més precisar, a Bologna ara fa poc més d'un any), assegut a la terrasseta de casa, sota l'ombra del tendall que em protegeix dels gairebé trenta graus que assedeguen Barcelona durant aquests dies d'agost, i amb la meva darrera capriciosa adquisició tecnològica, un MacBook de 13" (el més bàsic de la gama) amb el que m'he firat aquests primers dies d'agost. Segurament serà veritat allò que diuen que algunes penes es passen millor fent despeses imprevistes i compulsives...el cas és que el portàtil amb windows ja feia temps que no rutllava massa bé, i posats a comprar, millor un Apple (per fer conjunt amb l'IMac amb el que també em vaig firar compulsivament durant la depre post-lesió del lligament del genoll durant l'hivern passat). Bé, sigui com sigui, no era dels ordinadors, ni d'Apple, ni de tecnologia del que volia escriure aquí, tot i que, ja de passada, val a dir que la única raó que ara mateix podria oposar per no comprar-se un Apple és que, després de llegir les feixugues i tan de moda novel·les d'en Larsson, un acaba fins més amunt de llegir, pàgina sí, pàgina no, que si ara "encenc el MacBook", que si ara "em compro un MacBook Air", que si ara "apaga el Mac del despatx"...total, un empatx innecessari de Macs que arriben a fer pensar, sense massa esforç, que el finat Larsson no era més que un esponzoritzat d'en Steve Jobs, quí el mantenia a "pan y cuchillo" mentre anava escrivint la seva trilogia alhora que feia una abusiva publicitat encoberta (encoberta??? millor dir "del tot descoberta") dels productes d'Apple.

Doncs bé, com deia, no era la meva intenció aquí parlar d'informàtica sino de les vacances, i d'allò que succeeix quan un ja les té planificades des de fa un munt de mesos i que, per causes de l'atzar i dels imprevistos (que per no ser previsibles es diuen precisament imprevistos), ha de variar del tot els seus plans amb molt poc marge de temps.

Des de fa uns quatre mesos, més o menys coincidint amb la meva operació de genoll, havia organitzat unes vacances de descans i no fer res més a Lanzarote, a l'aparthotel on durant molts anys hem passat força dies d'estiu, i que m'assegura, cosa gens fàcil en un destí massa turístic, molta tranquilitat, una platja no massificada, moltes capbussades amb molts peixos i d'altres espècies marines a cop d'ull just tres pams sota l'aigua, bon menjar, diversió per als nens -tot deixant als pares tranquils durant bones estones- i unes passejades a tocar de l'oceà amb molt bon airet i molt millors vistes.

Però l'atzar toca quan toca i com toca, i el trencament de fèmur d'en Guillem, que tot i ja no dur un guix que l'impedeixi mullar-se, sí que encara està impedit de posar el peu a terra i, per tant, de caminar ni una sola passa, m'ha fet replantejar les vacances previstes, ja que la meva esquena -lumbars i no lumbars- no resistiria quinze dies de trasllats d'en Guillem portat a pes des de l'apartament a la platja i viceversa, i, el que és més rellevant, que posar la platja davant del Guillem sense que pugui aixecar-se per si sol i córrer cap a l'aigua, saltar, banyar-se i fer la seva, no sembla el millor dels somnis d'estiu (siguin de dia o de nit).

Total, que davant l'adversitat cal creativitat, i la setmana passada, mentre pedalejava una tarda infructuosament sobre una bicicleta estàtica al gimnàs (per anar recuperant el genoll, que n'és de llarg això...), em va venir al cap un nou pla per a les vacances d'aquest estiu. Perduts els bitllets d'avió per a Lanzarote comprats a tarifa low cost fa un munt de mesos (com a molt recuperaré les taxes d'aeroport -almenys són coherents amb la naturalesa de la taxa, que comporta pagar a canvi d'un servei rebut, i si no voles, s'entén que no reps el servei aeroportuari i no pagues les taxes-), i amb la sort que a l'aparthotel la cancel·lació no m'ha costat ni un euro, l'alternativa passava per un viatge a cop de cotxe, amb llocs tranquils i no massa desnivellats on poder passejar amb en Guillem i la seva cadireta de rodes, i amb les premisses imprescindibles per a qualsevol petit o gran viatge vacacional complet: bon menjar i bon beure. I amb tot això, l'alternativa no podia ser una altra: un viatge amb cotxe per la Provença. A no més de 500 km de Barcelona (5 hores de cotxe per autopista, comptant amb l'stop-pis preceptiu), se m'obre un món que sembla fascinant: poblets petits i encantadors, mercats de menjars (fruites, verdures, carn, peix), vinyes (moltes, i bones, i amb molt bons vins), bodegues (algunes mítiques, i amb zones molt mítiques, com Chateâuneuf du Pape o Gigondas, dins de l'afamada Côtes du Rhone, quins vins m'han donat tan bons moments de plaer, amb la seva Syrah predominant, perfumada i aromàtica...llàstima que Hermitage em quedarà lluny, serà per un altre any!) i bon menjar (Boullabaises a la costa i cuina de terroir arreu d'on anem). Doncs això, que dit i fet, en un parell de dies, tot i l'overbooking de moltes cases rurals, hostals i hotelets, he trobat allotjament, i podrem passar primer uns dies al voltant d'Aix-en-Provence en un petit hotelet enmig de vinyes provençals i, després una setmaneta en una petita casa a Le Thor (prop d'Avignon), que he trobat per Homelidays, i que llogua una simpàtica família amb tres fills (dues nenes i un nen molt petit) i que viu just al costat (fins i tot compartim pati per fer l'aperitiu i piscineta per prendre un bany), i que són bons amants del bon vi (s'han ofert fins i tot per fer-nos tastos de vins de la terra) i de la bona cuina (el pare de família és d'ascendència grega i alhora bon cuiner, o sigui que tenim la mousaka amb aire provençal assegurada).

Sembla doncs que, finalment, les vacances no estaran tan malament i que, malgrat les adversitats (que, sortosament, dificulten però no impedeixen), arribarem al setembre havent passat uns dies d'alliberament (ni que sigui espiritual, perquè l'alliberament físic i familiar és difícilment assolible en aquestes èpoques de l'any, i qui sàpiga com fer-ho, li demano a crits que em digui com), que ens permeti recordar aquest estiu no pas com aquell en que en Guillem es va trencar el fèmur sino com l'estiu que vem anar a la Provença i vem gaudir de tots els encants que aquella terra pot oferir als seus visitants.

I que no ens passi com a en Peter Mayle, que a força d'anar-hi com a turista-visitant-viatger, s'hi va quedar ja fa vint anys a viure, en un casalot reformat prop d'Apt, des d'on va escriure el seu deliciós "Un any a la Provença". I, en tot cas, faig cas a totes i tots els que m'han dit que a la Provença han passat unes de les seves millors vacances.

Bon estiu!
Creative Commons License

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio