jueves, 4 de junio de 2009

City of Angels, Meg Ryan i el Lake Tahoe




Tot just acabo de revisionar, per TV3, la pel·lícula City of Angels, el remake d'El cel sobre Berlín d'en Wim Wenders que, auspiciat pel mateix Wenders com a coguionista, es va produir des de Hollywood.

Quan la vaig veure al cinema en l'època d'estrena, allà pel 98, ja em va agradar i, ho reconec -malgrat que això remogui els meus dèbils ciments cinèfils-, avui que l'he tornada a veure, m'ha tornat a agradar. Sí, remoure els ciments cinèfils perquè no és una pel·lícula que hagi tingut mai massa bona crítica, però a mí m'agrada, i em va consolar molt que, no fa massa, una amiga amb molt millor criteri que jo per a això del cinema em va dir que també li havia agradat.

Aquesta pel·lícula, al seu dia, em va provocar dos efectes gens perversos. El primer efecte: em va fer enamorar de la Meg Ryan, a mi que sempre m'han agradat les morenes i no pas les rosses. El segon efecte: em va fer enamorar d'un paissatge, del paissatge que apareix en algunes de les escenes de la pel·lícula, em vaig enamorar del Lake Tahoe, i em vaig dir qua algun dia hi aniria. També vaig dir que m'agradaria estar algun dia amb la Meg Ryan, però això compreneu que és força més difìcil. Ara, veure amb els meus ulls els paissatges del Lake Tahoe era un somni una mica més abastable.
Fa molts anys, tot i ser-hi molt a prop, no m'hi vaig poder arribar, era abril i la freda climatologia que allà imperava no s'adeïa massa amb la indumentària mig estiuenca que omplia la meva maleta preparada per a la caloreta de la costa del sud de Califòrnia, dels deserts de Nevada i dels canyons d'Arizona.

Però l'any passat, a l'agost finalment hi vaig ser, amb un folre polar posat per passejar durant les nits malgrat que de dia et banyaves a les seves fantàstiques platges -com es pot veure en la fotografia, amb en Guillem embolicat en una tovallola-, i les expectatives es van complir plenament. El viatge paga molt, però que molt, la pena -si es pot dir pena a les hores de vol que cal patir per arribar-hi-.

Això sí, a la Meg Ryan no la vaig veure, i mira que la vaig buscar, fins que me'n vaig adonar que havia mort onze anys abans en una d'aquelles sinuoses carreteres que transcorren sota pins gegants, envoltant el llac, després de xocar amb la seva bicicleta contra un camió que transportava fusta, i que uns àngels ja se l'havien endut....o això va passar només a la pel·lícula?


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

Enlaces a esta entrada:

Crear un enlace

<< Página principal