martes, 15 de diciembre de 2009

En Joan de Sagarra ho broda, a propòsit de Hopenhagen

A la seva "Terraza" d'aquest diumenge, en Joan de Sagarra, a propòsit de Hopenhagen ens lliura la seva visió i posició sobre l'ecologisme i el que podem anomenar neo-ecologisme. Jo no l'he llegit fins avui, perquè diumenge no vaig poder i he dut el suplement del Vivir de La Vanguardia de diumenge a sobre fins avui, quan, tot dinant, m'hi he posat. I a fe que el somriure se m'escapava mentre dinava i llegia la Terraza, i és que conté unes perles que (a banda de les curses de braus -que no m'agraden però no sóc abolicionista- i del fumar habanos -que no m'agraden perquè no fumo i no els he provat massa, perquè sinó potser fins i tot m'hi enganxaria-) gustosament subscric amb ganes.

El posicionament d'en Sagarra és clarament escèptic amb tot això del canvi climàtic, i sobre això tot és opinable, però raó no li falta quan diu que "A mí, todo eso de la subida de la temperatura, del recalentamiento climático, es algo que me deja indiferente. Puede que sea un problema grave, muy grave e incluso gravísimo, y estoy dispuesto a reconocer que mi actitud es la de una persona egoísta e irresponsable, del todo irresponsable, pero es así. Y no debo ser el único: estoy convencido de que debe de haber muchas personas más preocupadas, seriamente preocupadas, por cómo pagar su hipoteca, cómo conseguir un empleo, cómo llegar a fin de mes o cómo comer mañana que por el cambio climático. Todas esas personas ya tienen suficiente miedo en el cuerpo como para que les metan todavía más con la serie de horrores que se desprenden del recalentamiento del planeta". Llegint-ho, em venen al cap les imatges de molts d'aquells que, sota la bandera de l'antiglobalització, aprofiten cada trobada de polítics, economistes o d'altres xarangues per muntar (o millor dit, desmuntar) saraus i destrossar tot allò que se'ls posa pel davant, sigui mobiliari urbà, siguin cotxes i motos, siguin caixers automàtics...però, ah! en llegir en Sagarra ja ho entenc: tots aquests brètols de l'antiglobalització, penseu que paguen hipoteca? No pas, molts són ocupes. I penseu que busquen feina? No pas, molts viuen dels calers dels pares. I penseu que passen gana? No pas, gairebé tots passen per ca la mama a buscar plat calent, posar la rentadora i buidar la nevera...Això sí, tots amb IPods, IPhones i mòbils de tota mena.

I no em direu que quan en Sagarra diu allò de "Sí, es posible que hoy seamos todos más o menos ecologistas, pero afortunadamente, no todos del mismo rasero. Hay ecologistas de secta, de partido, los hay razonables, que razonan, desencantados... Los de secta me joroban, como todas las sectas, y los de partido me hacen una relativa gracia. Nunca he acabado de entender cómo un comunista, con su pasado obrerista, productivista y estatista, se ha podido reciclar en un ecologista. Puestos a buscar una causa que defender podría haberse inclinado por otra más acorde con sus orígenes, con su pedigrí. En más de una ocasión me he preguntado si tras esa conversión del coco en ecolo no está la mala conciencia de un minero arrepentido" no us ve al cap algun o alguna, o alguns o algunes, d'aquests que manen i que surten per la tele, i que es fan dir ecosocialistes i que no se sap si són eco o són socialistes, o no són ni una cosa ni l'altra, sinó psuqueros reconvertits en busca de poltrona...

Però el millor de la crònica d'en Sagarra, per al meu gust, és el final, quan diu "Y con lo que me gusta a mi una buena hamburguesa, y un entrecot de buey, y un rabo de toro....Otra razón para considerarme un pésimo ecologista, egoísta, irresponsable y encima caníbal. Vamos que soy un desastre. Y además me encantan las corridas de toros y los baños de espuma, y prefiero el taxi a la bicicleta, y el avión al talgo, y fumo habanos y bebo whisky no bio. Eso sí: no tengo coche, ni móvil ni portátil y escribo esta crónica con hojas de papel (ay, no reciclado) en una vieja Olivetti Studio 45 ¿Cuántos ecologistas podrían decir lo mismo?"

Al final, m'acabo preguntant si en Baltasar, el conseller de Medi Ambient, ha fet honor al seu ecologisme i ha anat, xino xano i com qui no vol la cosa, amb bicicleta des de Sant Feliu de Llobregat i fins Copenhaguen...ai no, que li hem de dir Hopenhaguen, perquè diuen que tothom està molt esperançant amb això de la cimera pel canvi climàtic (per allò del Hope -esperar, desitjar, en anglès-) però a mi, quan sento Hopenhaguen, què voleu que us digui, em ve al cap en Bob Hope i les seves comèdies.



Creative Commons License

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

Enlaces a esta entrada:

Crear un enlace

<< Página principal