domingo, 24 de octubre de 2010

Del teatre a la cançó, passant pel bon vi de Toro...

Aquest matí, tot i que ja d'entrada reconec que m'ha costat moure'm tant d'hora en un diumenge, he anat a veure el primer assaig amb públic que la gent de Dreams Teatre (entre ells, la meva germana Gemma) han fet del seu proper espectacle La Ventafocs a la Sala Calasanç ...i us he de confessar que he rigut molt, és una obra molt treballada, ben escrita i ben musicada (la ma d'en Manu Guix és sempre una garantia), i que, a banda de buscar la complaença dels infants, a quí va inicialment dirigida, arrenca els riures dels adults amb una ironia i un sarcasme ben entesos.

Retornat del mon dels contes de Perrault o dels germans Grimm (aquí la Wikipèdia no es posa massa d'acord amb l'orígen del conte de La Ventafocs), i després de dinar, tot apurant el darrer glop d'Almirez 2007 (D.O. Toro, Teso la Monja...Marcos Eguren a Toro després de vendre Numanthia a una multinacional i començar altra vegada de nou a fer vins personals, complexos, molt interessants -Almirez, Victorino, Alabaster-) he revisitat alguns vídeos del YTb, entre ells aquest impagable dels Manel: La Gent Normal ... espero amb deleït que els Manel tornin amb material nou!

Fet i fet, ja fa dos anys que els Manel ens van sorprendre a tots amb aquell "Els millors professors europeus"....jo els vaig descobrir fa molt de temps, mentre anava i venia a rehabilitar el meu genoll trencat per l'esquí i reparat per les mans d'un cirurjà expert, i des d'aleshores no he deixat d'escoltar-los gairebé a diari, sempre són presents al meu Ipod malgrat que vagi canviant les llistes de reproducció o les cançons preferides...si clico allà on diu "cançons més reproduïdes", els Manel sempre hi surten (La de Que en Bernat se't troba, o la d'Al Mar, o la d'Els guapos són els raros, o les Corrandes de la parella estable -quantes en podriem fer de corrandes com aquesta els que ja en tenim més de 40!- o la d'Ai Dolors, que tantes coses em fa tornar al cap).

Això sí, els Manel competeixen en les meves llistes de preferits amb Els Amics de les Arts, una altra troballa de fa també gairebé dos anys, tot i que ells ja portaven temps fent bona música. Els Amics són, ara per ara, el fenòmen mediàtic actual més gran de la música feta i cantada en català. No sóc jo, precisament, persona d'aquelles que, pel fet que alguna cosa estigui feta o pensada en català ja aixeca el braç tot dient "això és el millor que hi ha". No, no és això. Però Els Amics, com els Manel, ho fan molt bé, i són enginyosos, són ocurrents, són divertits i, a més, agraden a molta gent de tota edat i condició. Si algun dia teniu oportunitat de veure'ls en directe, ja veureu com d'actual n'és el fenòmen "fan"... I ja que aquí hi he posat altres links, quin d'Els Amics us podria posar? Uf, l'elecció és difícil, i no per manca de material, ans al contrari! Potser aquest d'Entre Mars i Muntanyes, de la seva pròpia selecció de videos al Ytb, i si remeneu pel YTb trobareu els vídeos domèstics que ells mateixos han fet de les seves canços i, el que és més d'agrair, un parell de vídeos-tutorials de com tocar alguna de les seves cançons...per això, si grateu una mica la guitarra i us animeu, sempre podeu cantar-ne i tocar-ne alguna, la intenció compta més que una altra cosa, i especialment compten més les ganes que la qualitat...per això, i com que la vergonya cada cop és virtut sortosament més aliena a la meva persona, jo ja ho vaig fer fa uns mesos, i fa ben poc he reincidit per dues vegades més.

Però la música feta aquí i cantada en català no acaba en els Manel o en Els Amics... molta d'altra gent fa molt bona feina que dóna molt de plaer d'escoltar...Sanjosex, que l'altre dia va fer un concert memorable al Palau, o la Maria Coma, o la Maria Rodés amb o sense els Oníric, o la Sílvia Pérez Cruz -ja sigui tota sola (quina veu!) o bé amb Las Migas, donant aires nous al flamenc-  i molta altra gent... I alguns veterans que segueixen donant molta i molta guerra, i molt bona, i com a exemple Els Pets, que amb el seu Fràgil i, dins d'ell, el Draps de Cuina (com entra aquesta cançó, entra i remou) han tornat a demostrar que s'ha de seguir comptant amb ells...veieu, a cantar-ne una d'Els Pets també m'hi vaig atrevir fa poc...

Tarda de diumenge...fa molta mandra fer massa cosa més que escoltar música, llegir una mica, potser rascar algunes cançons a la guitarra...





Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

Enlaces a esta entrada:

Crear un enlace

<< Página principal